Opinió

A la tres

Intensitat racista

“No pot ser que una fastigosa mentida repetida mil vegades esdevingui una veritat acceptada

Els veïns espanyols han incorporat al seu Congrés dels Diputats la veu d’una part, afortunadament minoritària, de la ciutadania convençuda que la immigració i la pobresa són la combinació letal culpable de l’imminent esfondrament de la civilització occidental. El portaveu d’aquest sector ja és ben conegut de tots, es diu Santiago Abascal i lidera una formació tòxica batejada com a Vox. Però el seu no és un discurs original, ni tan sols nou, ja l’hem sentit abans en dirigents ultradretans europeus; es tracta de la mateixa estratègia esfereïdora covada pels assessors més demagogs de Donald Trump. El nucli d’aquesta ideologia reposa en la vella màxima que una fastigosa mentida repetida mil vegades esdevé una veritat acceptada. La sort és que el punt dèbil dels propagadors de l’odi del segle XXI és la velocitat amb què es pot desmuntar la fragilitat de les seves afirmacions. El periodisme –aquest contrapoder agonitzant que malgrat tot es resisteix a l’oxidació definitiva– s’ha encarregat de rebatre immediatament les falsedats abascalesques. Per exemple, que la majoria dels terroristes islamistes que atempten a Europa provenen de la immigració. En aquest cas no cal investigar gaire per a desmentir l’afirmació: la cèl·lula de Ripoll estava formada per nois de la població i l’atemptat a la sala Bataclan de París va ser provocat per un escamot de nois francesos. Per sort, a Catalunya els propagadors de l’odi no han obtingut representació parlamentària i les seves aspiracions municipalistes cada vegada estan més escanyades. Però no podem abaixar la guàrdia en un tema que també ha de marcar la diferència amb vista a la Catalunya del futur. Perquè hi ha diferents intensitats en els prejudicis racistes. Per exemple, la baixa intensitat quotidiana dels que, sense tenir consciència xenòfoba, contemplen els immigrants amb condescendència, als quals només toleren com un col·lectiu a plànyer. D’acord amb aquest prejudici, l’immigrant és admès sempre que no prosperi més que nosaltres i sobretot que no ens guanyi en autoestima.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.