Democràcia avançada?

Un dels arguments que més costa de rebatre és el fet que Espanya és una democràcia avançada i que hauríem de cenyir-nos al govern de la llei. En els estats avançadament democràtics les majories nacionals i socials acaben per escoltar les minories nacionals i socials quan les seves demandes són sostingudes en el temps i les elits polítiques no aprofiten la seva majoria de bloqueig. El reconeixement d’autodeterminació de Groenlàndia, el

referèndum escocès, els referèndums del Quebec són exemples d’aquest tipus. En altres casos, com en la independència d’Eslovàquia, la relació de forces més equilibrada entre Txèquia i Eslovàquia feia inviable un bloqueig de la

majoria.

És l’estat espanyol una democràcia avançada que permet vies democràtiques per a la seva reforma o bé les elits polítiques i socials es beneficien d’aquest bloqueig de les majories que representen per a evitar afrontar debats polítics, nacionals i socials? Segons el ministro Josep Borrell, Espanya és una democràcia avançada i reconeguda per tothom. I té una mica de raó. La idea que es té al món és que Espanya és una democràcia com ho pot ser Suècia o el Japó. Segons la historiografia, Espanya va fer una transició modèlica que va permetre pacíficament passar d’una dictadura a una democràcia que a poc a poc s’ha anat consolidant i que forma part de les institucions internacionals. Però Espanya ha trencat amb el franquisme?

A Praga, Tallinn o Riga hi ha museus molt diferents sobre la repressió comunista. També a Santiago de Xile el museu de la memòria recorda les tortures i la repressió realitzades entre el 1973 i el 1989. A Espanya costa molt trobar un museu igual sobre la repressió franquista mentre encara hi ha estàtues, carrers i centres de peregrinació del feixisme. A Espanya s’ha amagat la repressió, s’hi ha passat per sobre i ens han dit que estem en democràcia. Quan es reivindica la Constitución i la legitimitat que li ha donat el poble espanyol, s’amaga que aquesta es va escriure amb la por i que els espanyols del 78 haurien votat un manual d’una rentadora si fos necessari per a poder sortir de la foscor.

Les elits polítiques, econòmiques i socials de l’Estat espanyol comparteixen molts dels valors i el concepte d’estat de les elits polítiques, econòmiques i socials del tardofranquisme. I això ha anat a més, ja que els darrers anys els valors reformistes i d’obertura de la Constitución han quedat esborrats per les interpretacions cada cop més restrictives del Tribunal Constitucional i per una elit política espanyola que ha oblidat que la democràcia no és el “governar per la llei”, sinó el “govern de la llei”, i que a cop d’Aranzadi ha volgut tancar les portes a la democràcia.

Borrell té raó, Espanya encara té bona fama en l’àmbit internacional, però si mirem darrere de les aparences la seva qualitat democràtica deixa molt

que desitjar i, si mirem més a fons, veurem l’ombra perllongada del franquisme que no ha deixat enrere.