Als disgustos, gots de vi

El cap de setmana passat se va celebrar amb molt d'èxit la quinzena edició de la Fira del Vi de Falset, que aplega els elaboradors de les dues denominacions d'origen que conviuen al Priorat. L'última vegada que vaig assistir a l'esdeveniment deu fer, com a mínim, deu anys, ja que encara tenia lloc a la cèntrica plaça de la Quartera. Després la fira es va traslladar a la carretera i ara la fan a la zona del castell. La veritat és que des d'aleshores ençà aquest certamen firal ha millorat molt en tots els aspectes, tant en qualitat com en quantitat. I quan dic en quantitat no em refereixo només a l'increment d'estands, superfície, expositors, visitants, activitats... que ha experimentat. Me refereixo també a l'augment significatiu que vaig observar en la quantitat de vi que els expositors posaven dins de les copes on el públic feia el tast. Vaig tindre el goig d'assaborir copes generoses de priorats i montsants, res a veure amb les misèries que et donaven els selectes vinaters del Priorat als anys noranta del segle passat quan a la fira de Falset més que anar a beure vi s'hi anava a veure'l.

Però el temps no passa debades i la quinzena edició de la Fira del Vi de Falset ja era tota una altra cosa. Feia un goig que encantava. Hi havia desenes de cellers apinyats a la rodalia del castell promocionant els seus productes i centenars –milers, diria jo– de persones vingudes d'arreu gaudint del vi, la gastronomia, el paisatge i el bon clima amb què ens obsequià la capital prioratina durant el primer cap de setmana de maig. Vaja, vaig veure una fira com cal. Una fira de nivell, professionalitzada, que semblava aliena a la forta crisi que arrossega el sector i que també es deixa sentir –i de quina manera– al Priorat. I és que ja ho deien els vells: al mal temps, bona cara; a les penes, punyalades; i als disgustos, gots de vi!