Keep calm
Sis hores
La humanitat dels jutges té caducitat i espanta pensar qui i com ho va decidir
Costa d’imaginar la vida a la presó, i encara costa més d’imaginar-la en els moments més delicats, els més personals, en l’angoixa del patiment aliè o en l’alegria diluïda que inunda els presoners per mor d’aquella intimitat de la qual no poden gaudir. Malalties dels més propers, defalliments, remuntades, angoixes i satisfaccions. Tot passa a través del filtre indigne de les reixes. I, ara, el naixement del fill de Jordi Cuixart. El Tribunal Suprem s’ha revestit d’humanitat i ha decidit que el president d’Òmnium hi podrà ser. Una mostra excelsa de magnanimitat davant el neguit natural (i l’esperança) del pare que és a punt de viure un dels moments més singulars, indescriptibles de la vida. No faré ara una descripció d’aquests instants inoblidables. És una hora inefable que entra en el territori d’una certa pornografia personal que no penso trepitjar.
Ras i curt: veure néixer un fill, sense bestieses sentimentals, és una experiència única. I tot el que ve després, és clar. Els minuts en què aprens a conviure amb la criatura, el compassar del seu ritme amb el teu, els plors, la dolcesa del seu son, la mà que prem el teu dit. I molt més. Moltes més emocions que Jordi Cuixart només podrà viure durant sis hores, que són les que la magnanimitat del Suprem li ha concedit. ¿Com ho faran? ¿Hi haurà un policia a la sala de parts que certificarà que ha nascut a les 11.36 i que, en conseqüència, Cuixart haurà de deixar l’hospital a les 17.36? ¿I com serà el comiat? Cuixart podrà viure el naixement, però es perdrà tota la resta d’hores que s’inclouran en el temps que no podrà ser amb el fill i amb la mare del fill.
No volia escriure un article lacrimogen. I aquest no ho vol ser. La humanitat dels jutges té caducitat i és espantós pensar qui va decidir (i com ho va decidir) que havien de ser sis hores i no pas dotze o quaranta-vuit. Aquest és el rostre veritable de la justícia: la discrecionalitat, la capacitat de manar impunement sobre la vida dels humans. El poder maligne (perquè es creu diví) de qui pensa que amb sis hores ja n’hi ha prou.
