A l’escola, sisplau!

Necessiten anar a l’escola, i ho dic per ells, eh? Jo psicològicament desprenc excedents de dopamina, vull dir que soc un pare assembleari i davant les temptacions de crit dictatorial m’empasso el xiscle per evitar-los el trauma i, així, anar preparant per a un període de cinc anys un infart letal de genitals botits. Però al final, no ens enganyem, per molt benestar emocional acumulat durant el període estival, precisen una rutina, i amb això no vull insinuar als inquisidors de la paternitat responsable que anhelo perdre’ls de vista, saps què et vull dir, no?

M’implico amb tot, des dels gomets fins a analitzar el poder assertiu del subconscient segons la neurosi de Freud. De fet, com vols que no sigui un home complagut amb la setmana de descans a Menorca? Nens vomitant a l’arena, defecant a l’aigua, donant pel sac de matinada... Realment els 2.000 euros invertits (no gastats o malaguanyats) em van resultar barats.

Un moment, que em truca la meva dona? A veure... d’acord... T’haig de deixar... la petita està amb febre alta i la duré a urgències per presenciar la sentència d’intercalar Dalsy i Apiretal cada quatre hores. Que si en tindria un altre? Tu m’has vist, no? Estic fruint d’una era idíl·lica; ara, si s’han de pagar més impostos perquè l’any lectiu comenci el 15 d’agost, doncs es fa per al bé de tothom i llestos. Tot sigui perquè els nanos aprenguin millor la importància que el subjecte i el predicat concordin en nombre i en persona per procedir a la seva correcta identificació i, així, creixi el deler de repetir unes vacances pagades com les d’enguany, que van començar sent il·lusionadores i han acabat amb il·lusió. Molta il·lusió.