Llops i senglars

Els animals marquen territori a còpia de pixades, només cal veure un gos passejant pel carrer. De manera impulsiva, instintiva, aixequen la pota ja sigui davant d’un fanal, un arbre, una cantonada o una porta. I quan tornin a passar per aquell lloc ho tornaran a fer. Hi volen deixar la seva olor. Es comuniquen amb els seus iguals d’aquesta manera i marquen així la seva ruta. I ja veieu també les múltiples maneres que hi ha per evitar que aquells orins es facin a casa nostra: sofre, ampolles d’aigua, amoníac, vinagre, llimones, bitxo, i remeis casolans a banda, infinitat de productes químics, pintura, polvoritzadors que esborren aquest rastre animal. Però els experts diuen que el millor remei és educar el gos. Reeducar-lo. Ja fa anys que a casa no tenim gats, ni gossos. Ara tinc senglars. No és que siguin meus, però assoten una petita plantació d’avellaners al meu càrrec, al Baix Camp prelitoral. La seva aparició ha anat in crescendo. Fa 20 anys era esporàdica, ara és diària i massiva. Fa anys no tocaven res, ara ho destrossen tot: arbres, branques, brots, avellanes, marges, terra, roseguen els tubs de reg i fan clots insondables. L’estampa és d’aquelles que descoratgen. Després de dedicar temps, cures, esforços, aigua i diners per fer créixer la collita, cada malesa reiterada t’esquinça l’ànim. Si a més el veïnatge tanca les seves finques amb pastors elèctrics i reixats, les possibilitats que els senglars es passegin per allà on no hi ha aquests obstacles es dispara. No m’he aventurat a anar a recollir cabell a les perruqueries ni d’altres remeis semblants als que hi ha per espantar els gossos, però sí que he comprat una mena de pinso que els crea rebuig per mal de ventre, i ara he comprat pixum de llop. Ho vaig veure en una notícia al Telenotícies i vaig fer una compra impulsiva. Un repel·lent químic amb la mateixa composició que l’original, amb una fortor d’un depredador directe del senglar. Com jo, en una compra impulsiva, aquell dia van vendre una pila d’ampolles. Ara comprovaré l’eficàcia sobre el terreny; si no, només em quedarà intentar reeducar els senglars. Però ja veieu què passa als parlaments amb els anomenats diputats senglar.