A la tres
Passeu, passeu
“L’absència de polítics a primera fila a la ‘mani’ denota l’atzucac del procés. Però els necessitem i són imprescindibles
Demà passat celebrarem la Diada i la manifestació convocada per les entitats sobiranistes tornarà a impressionar. L’independentisme viu una etapa de dol i reflexió pel judici i l’empresonament dels qui van exercir-ne el lideratge polític i ideològic. I per la sentència que ve. En aquesta situació s’emmarquen les desavinences entre els partits polítics sobiranistes de l’estiu, sobre com afrontar la resposta a la sentència.
Sembla cada cop més clar que, més enllà de quina sigui la resposta a la sentència, s’encetarà una nova etapa en el procés, i el mateix president Torra ho vaticinava ahir a aquest diari. Té raó el president quan avisa que tota proposta de nou govern, d’eleccions, d’aturada o de confrontació hauria de tenir un objectiu i no ser un sobreeixidor momentani de la indignació, només. Ens agradi o no, vulguem o no, la sentència obrirà –i ens obligarà a prendre’l– un nou camí i una nova direcció, ja advertia Torra dijous també al Madrid que no volia ni escoltar-lo.
Un símptoma de la nova etapa és l’absència dels partits sobiranistes a la primera fila de la manifestació de dimecres. L’ANC la reserva a familiars dels presos, ferits en l’1-O i altres víctimes directes de la repressió. Els partits i el mateix president hi busquen a hores d’ara el seu encaix, una demostració més de l’atzucac en què està el procés. Torra, des de la presidència del país, n’és conscient i pressiona i s’ofereix per desbloquejar-lo, fins i tot arriscant-se a no presentar-se al judici pel llaç, com un intent de desllorigar i, per què no, d’unir allò que tant costa, com són els partits sobiranistes.
En les pròximes setmanes comprovarem l’abast de la crida a la unitat pre-Diada. Tot i la decepció, i com deia Sisa, els polítics a la mani “benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum, a casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú”. Perquè, més enllà de la desunió i la decepció, necessitem la seva capacitat d’organització, lideratge, govern i estança a les institucions. Tot i el desengany, el camí que puguem encetar serà més planer si hi ha els partits que si no hi són.
