Què és un museu?

El món de la cultura ha d’estar permanentment obert al debat. Però no hauria de tenir mai por als canvis. El cap de setmana passat, el Consell Internacional de Museus, l’ICOM, va celebrar una assemblea general extraordinària per aprovar una nova definició de museu. No hi va haver consens: més d’un 70% dels vots van reclamar continuar discutint la proposta. Fa quatre dècades que el significat de museu beneït per aquest organisme no ha aconseguit superar les seves tradicionals funcions. I lògicament ha quedat obsolet perquè en aquests nous temps un museu ja no es limita a ser un contenidor d’objectes artístics, sinó que és un espai físic, mental i emocional de continguts que parlen de qui som, qui érem i qui serem com a humanitat. Davant del mirall de l’art no sempre surt la nostra millor imatge. Ni la dels museus, farcits de materials d’orígens foscos i destinats a imposar supremacies de raça, gènere, econòmiques... En la nova definició de museu de l’ICOM sortien conceptes clau per triturar-les: democràcia, inclusió, diàleg crític sobre els passats i els futurs, dignitat humana, justícia social, igualtat mundial, benestar planetari... El redactat final no ha convençut (i és cert que es pot millorar), però una de les raons ocultes més perverses per tombar l’enunciat ha estat que té un to massa polític. I això és el que les elits de tot poder, inclòs el cultural, més temen, no fos cas que un museu envalentit les destronés.