La Diada de la sentència

No caldria perdre gaire temps parlant de les xifres de la Diada per res més que per certificar la persistència del moviment popular sobiranista a pesar de l’Estat, de la seva repressió i del bloqueig dels polítics d’allà i d’aquí. No obstant això, l’obsessió per menysprear el procés des d’abans que comencés portava ahir a sentenciar l’independentisme (ara és tendència) basant-se en el fet que la Guàrdia Urbana va comptar 600.000 persones a la manifestació convocada per l’ANC. Es podria qüestionar la xifra per simple comparació amb altres mesuraments de la mateixa GUB, però no cal. Qui no té un amic, conegut o saludat que aquest any ha deixat d’anar a manifestacions per cansament, perquè està empipat amb els partits independentistes, per pragmatisme o perquè va ploure molt les hores prèvies, sense que això hagi canviat en res les seves conviccions, sentiments i intencions de vot en un referèndum legal, acordat i vinculant. N’hi hauria prou de preguntar als obsessionats quin altre moviment a Europa ha mobilitzat centenars de milers de ciutadans repetidament i durant tota una dècada, per certificar la vitalitat del sobiranisme a Catalunya. Tot i això, continua imposant-se la intuïció que la branca d’un procés polític ara mateix frenat a còpia de repressió continuarà impedint-los veure el bosc d’un procés històric en marxa i sense volta enrere. És l’única explicació plausible a portades de diaris amb la plaça Espanya de Barcelona buida. Visca la llibertat d’autoenganyar-se! En qualsevol cas, qui vulgui tenir una impressió més realista serà millor que aparti la vista d’uns càlculs opacs i manipulables i clavi els ulls en els vots, en els resultats de les eleccions dels darrers anys perquè, a pesar del judici farsa del Suprem i del talibanisme constitucional, aquí ningú s’ha proposat arribar a la independència de Catalunya prenent la Bastilla, sinó amb pau i democràcia, és a dir votant. I el vot a favor de la independència (a través dels partits que la volen) pot oscil·lar com oscil·len tots els partits, però és rocós elecció rere elecció i el vot a favor d’exercir la sobirania en un referèndum d’autodeterminació és clarament majoritari.