Opinió

plaça major

Per molts anys, Europa

La utopia de l'Europa unida, de l'humanisme assenyat, pot ser la bona

En superfície, Europa és el segon continent més petit del món: un 7% de la superfície terrestre. Hi vivim l'11% de la població de la Terra, uns 731 milions. Només Àsia i Àfrica tenen més gent. Ara mateix, uns 500 milions gaudim d'una nova identitat: hem esdevingut ciutadans de la Unió Europea. Això va començar ara fa 60 anys, el 9 de maig de 1950. Celebrem l'aniversari: felicitats! De manera profètica, Victor Hugo escrivia el 1849: «Arribarà un dia en què totes les nacions del continent europeu, sense pèrdua de la seva [...] gloriosa individualitat, es fondran estretament en una unitat superior i construiran la fraternitat europea.» Desitjaria que aquesta utopia arribés a tot el món, a unes Nacions Unides amb tots els humans units en la identitat més alta, la de la dignitat humana. En pot ser un primer passet la UE? Veient la història d'Europa hi descobrim esdeveniments epocals: la civilització grecollatina, la conservació d'aquest patrimoni en les comunitats monàstiques i a Al-Àndalus, els imperis romanogermànic i bizantí, el Renaixement, els ideals democràtics de la segona modernitat, la revolució industrial... I, finalment, després d'experiències tan doloroses, el procés d'integració europea: des d'un desig de pau i interès econòmic fins a la cooperació política. Podem estimar més la nostra història? Veiem un futur que recull allò millor del nostre patrimoni cultural, polític i social?

La gent jove celebra amb entusiasme les festes. Ara toca estar contents, perquè gaudim de més llibertat de moviments i d'iniciativa, seguretat econòmica, respecte dels drets, atenció als dèbils, intercanvi d'idees, consciència dels deures... Els joves han de saber-ho. Per això, força centres educatius catalans viuen –amb actes acadèmics i festius– el Dia d'Europa d'enguany. Hem d'estar contents. I també agraïts: especialment a aquells pares fundadors de la nostra Unió. Ells tenien un full de ruta, un projecte d'on volien anar. Schuman, Adenauer, De Gasperi i Churchill confiaven que sabríem aprofitar els «valors europeus», que ens orientarien. Els trobem a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (C/83/389), ratificada amb el Tractat de Lisboa. Moltes utopies han fet mal al món: les marxistes, les feixistes; les anarquistes i les seves variants. La utopia de l'Europa unida, de l'humanisme assenyat, pot ser la bona. Ens hauria de guiar en els propers decennis i segles. Quina gran trobada el motto de la UE: «Units en la diversitat»!

(*) Professor de filosofia a l'Institut Illa de Rodes de Roses ([email protected])



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.