Polítiques indignes!

Haver vist el drama humà viscut a l’Open Arms, i constatar que les institucions europees, els polítics i els dignataris eclesiàstic, ni s’han immutat el més mínim, és per sentir vergonya aliena per la manca de dignitat dels que ens representen. El drama que vàrem viure a finals d’agost, és vergonyós. Polítics de tot el ventall ideològic, de la ultradreta a l’esquerra radical, de la Unió Europea i dels estats que la constitueixen, que en el millor dels casos s’acusaven mútuament, com els directament implicats: la UE, Itàlia i Espanya (que arribà tard i malament), així com els seus eclesiàstics que, ben pocs, obriren boca.

Per la miserable perfídia de tots ells, és hora de denunciar-los, donat que aquestes institucions, ens evidencien que només es mouen pel podrit diner i per beneficiar les grans financeres. És per això que els seus titelles de torn mai s’impliquen a trobar sortides humanitàries per als més pobres i marginats de la terra, per als que reclamen poder viure, per als refugiats, com també per als que per culpa de les seves polítiques provoquen que la fam i la misèria, sigui la causa principal de la llau humana que busquen una vida millor a Europa, però que sovint el que troben és la mort a la Mediterrània...

Una Europa i una Espanya orgulloses del seu origen cristià i/o catòlic, però aquestes institucions religioses no s’impliquin gaire amb les exigències de l’Evangeli. Volen que la religió sigui preconciliar i a poder ser tridentina i, majoritàriament, han aconseguit (exceptuant el papa Francesc i molts cristians anònims) que no adoptin el paper profètic del bisbe Casaldàliga, cosa que –òbviament– posaria en perill el poderós regim del 78 hereu del franquisme a Espanya, o el sistema oligarquicofinancer de la UE i del seu BCE. Els Drets Humans per aquestes institucions (que en el seu dia, totes signaren la Carta Magna de Nacions Unides) són, i segueixen sent, un simple document que protocol·làriament havien de signar, però en cap cas aplicar...(?) D’aquí les seves sistemàtiques i miserables polítiques injustes de diferent ordre, sense el més mínim rubor, ni ningú que aturi o freni la seva corrupta política inhumana, o fins i tot criminal, que apliquen dia a dia, per idolàtricament satisfer la seva: luxúria, gola, avarícia, peresa, ira, enveja o supèrbia...

He fet esment del català Pere Casaldàliga, perquè, a més de ser un profeta del nostre temps, hauríem d’aprendre del seu testimoni. Quan fou consagrat bisbe de São Félix do Araguaia, al Brasil, va renunciar a l’anell episcopal, la mitra i el bàcul. Ho argumentava dient: la mitra serà un barret de palla, com els dels pobres amb els quals camino; el bàcul serà la Veritat de l’Evangeli; l’anell serà la fidelitat a la Nova Aliança del Déu Alliberador...