L’APUNT
Esperit general d’Il·lustració
Recordo que a les avorrides esperes –mai volia parlar de càstigs–, un professor de religió ens torturava a l’institut acusant-nos de confusió. Teníem el bon costum de pispar-li llibres per fer lectures “no infamants”, que després tornàvem a col·locar a la seva biblioteca, tancada amb una clau que no tancava. Un dels meus favorits era Jovellanos i sovint de retorn a casa proclamàvem el que ell considerava que li faltava a la nació, en comptes dels designis paternalistes, ciències útils, principis econòmics i esperit general d’Il·lustració.” En un Estat d’obscurantistes, aquestes mancances no són exclusivament superficials sinó que estan instal·lades en una manera corrosiva d’observar la comunitat. O la domines o la trenques. I així ens va.