La nostra salut pública

La Generalitat presidida per Artur Mas va ser de les primeres administracions no estatals que, ben obedients, van aplicar les retallades sanitàries reclamades pel Partit Popular. Així ens ho han recompensat, collant-nos encara més cada vegada que poden. Aquesta mateixa setmana hem tingut un altre vergonyós exemple de la manera com l’Estat premia l’obediència: el govern català ha complert el deure de no superar el sostre de dèficit permès i precisament aquest és el pervers motiu que ha portat l’Estat a excloure Catalunya de la injecció de diners procedents del Fons de Liquiditat Autonòmica, que sí gaudiran altres territoris com el País Valencià i Andalusia. Tornem a la sanitat. Venim de deu anys d’escassedat de recursos públics, agreujats per l’escassa predisposició del govern espanyol a l’hora de transferir partides compromeses, però també per la incapacitat del govern català d’aprovar uns pressupostos propis. I és en aquest context que dijous passat va celebrar-se la comissió parlamentària de Salut, que va servir per valorar el primer any de la consellera Alba Vergés. Com passa amb qualsevol debat polític, cal equilibrar bé les intervencions dels grups de l’oposició amb els de la consellera per tenir, mai millor dit, un bon diagnòstic. Segons l’oposició, l’administració catalana inverteix en recerca però no tant en innovació, de manera que els laboratoris privats desenvolupen els avenços i després els cobren a bon preu. També segons l’oposició, les llistes d’espera s’allarguen massa en l’atenció primària i els pacients ingressats a urgències poden passar uns quants dies en un box abans d’anar a una habitació de l’hospital. Per la seva banda, la consellera assegurava que la inversió no para de pujar, que les dades també es poden llegir de forma més positiva i que ha vingut, no només a pagar proveïdors i gestionar pressupostos, sinó a controlar la transformació del sistema sanitari públic. Amb ganes d’afrontar reptes, insistia Vergés amb convicció. Poc o molt tots en som o serem usuaris i, junt amb la convicció, és clar, el que necessitem són resultats.