Full de ruta
No siguem salvatges
L’última moda de la salvatgia humana consisteix a desacreditar el moviment animalista que, amb més bona voluntat que eficàcia, ha posat granges i escorxadors en el seu punt de mira. És veritat que algunes ocupacions realitzades en explotacions ramaderes amb l’objectiu de conscienciar la societat sobre les males condicions en què s’hi hostatja i s’hi sacrifica el bestiar han exhibit mala praxi també per part dels activistes. Com ara remenar cries de conill sense tenir en compte que després les mares les repudiaran o estressar vedelles que a l’hora de munyir rendiran menys. Però totes aquestes mancances i excessos no són res comparats amb la violència gratuïta que acrediten infinitat de vídeos que corren per les xarxes. Imatges impactants que situen alguns exemplars de l’espècie humana a la cua de la decència i que et fan venir ganes de penjar-los també a ells d’un d’aquests ganxos tan pràctics. El debat no s’ha d’orientar només cap a la protecció dels legítims interessos del sector ramader, ple de gent que fa les coses com cal, respectuosa amb l’animal i amb el producte. Ho reflecteix oportunament aquest celebrat anunci televisiu on les vaques es van adormint al compàs delicat de la música de bressol que els dedica l’amo. El debat s’ha d’orientar cap a l’incompliment del que preveu la llei a l’hora de sacrificar els animals sense haver d’escandalitzar-nos pel que mostrin les càmeres ocultes. I si les condicions laborals dels treballadors els fan perdre els nervis, actuar també sobre aquells que els exploten. Mentrestant, criminalitzar els animalistes tan sols serveix per desviar l’atenció i allargar l’agonia del bestiar al corredor de la mort. És clar que té tota la raó el cuiner Karlos Arguiñano quan afirma que el problema més greu és la gent que no té un plat a taula, però aquest és un debat que no ha de substituir l’anterior, sinó complementar-lo. De solucions, mai fàcils, se’n comencen a apuntar. Per exemple, imposar l’obligació legal de tenir càmeres de vigilància animal a totes les granges. Com a les garjoles de les comissaries.