Bous i esquelles

El nostre refranyer recull la saviesa popular de manera extraordinària. Un pou inesgotable d’aprenentatge i d’inspiració. La mirada lúcida, pràctica, àcida i crua sobre la realitat que tenien els nostres avantpassats. Un patrimoni que sovint no valorem. És un tresor que verbalitza l’experiència viscuda i la transmissió d’un mestratge al qual trobo que hauríem de parar més atenció. Hi ha un bon grapat d’adagis, proverbis i dites breus que expressen un pensament en forma de judici sobre una veritat d’índole moral. Hi recorro sovint per corroborar fets que tenen lloc en els nostres dies, com els que passen ara. En vista de les pròximes eleccions, no només tinc la sensació real de ser un cornut i que ens toca pagar el beure, sinó que val més el mall que l’enclusa. És a dir, que a més de ser les víctimes d’aquest desastre, del desgovern, de la falta de responsabilitat, encara hem de carregar amb les culpes de no haver sabut votar prou bé. I, per si no n’hi hagués prou, a més, hem d’assumir els costos de la cosa perquè resulta que val més l’accessori que no pas l’aparell principal. És més car l’instrument per arribar a fer funcionar l’engranatge polític que l’artefacte polític en si, tot i que, els sous dels diputats del Congrés, deixa’ls anar també, no són pas petits. Trobo indignant que hàgim de tornar a pagar la ineficàcia d’uns polítics que no saben ni entendre’s a l’hora de repartir-se la factura de la pròxima volta. Si no hi ha manera que s’estalviïn la precampanya, la propaganda i la jornada de reflexió i que puguem votar directament, com a mínim que la factura que generi tot aquest remenament vagi a càrrec dels mateixos partits polítics, no de les arques públiques. A veure si així d’una vegada valoren més els diners i el temps perquè és molt fàcil disposar de tot a totes hores quan es juga amb els calés i la paciència dels altres. Si no s’hi miren pas una mica més, no només perdran la poca credibilitat i confiança que puguin tenir dels votants, sinó que perdran bous i esquelles.