Opinió

A la tres

Eleccions com a símptoma

“EL PSOE admet que no sap trobar una sortida política. Seguim sense interlocutor

Dilluns, amb la dissolució del Congrés i el Senat, es va fer efectiu el pla maquinat pel PSOE la mateixa nit del 28 d’abril. Pedro Sánchez no ha intentat pas formar govern, sinó que s’ha deixat dur pel seu principal assessor, Iván Redondo. Redondo, l’exassessor de Xavier García Albiol en la campanya que el va dur a l’alcaldia l’any 2011, és un analista polític expert en projecció de vot, vaja, en enquestes. Bé, no només; és un d’aquells homes que es mou bé a l’ombra, com en la moció de censura. La tesi que ha comprat el PSOE és que és impossible que el trifachito es posi d’acord per concórrer junts i que la davallada de Ciutadans i Vox serà important. Aquests escons aniran al PP, cosa que ja interessa a Sánchez, que vol un retorn al bipartidisme. I també considera, i per això la trampa a Podem, que els de Pablo Iglesias continuaran amb la seva caiguda lliure. I més si Íñigo Errejón es presenta.

Tot i que l’anàlisi sembla prou raonable, les enquestes les carrega el diable. Quants líders mundials no han convocat eleccions per sortir reforçats i, a l’hora de la veritat, han sortit amb la cua entre cames? Aguantarà Albert Rivera la pressió quan vegi, en enquestes, és clar, que en algunes províncies del centre de l’Estat el PSOE s’endú tots o gairebé tots els escons, com el 28-A, gràcies a la divisió de la dreta però que la seva aliança amb el PP –no els cal ni Vox– canviaria les coses?

Ara, hi ha un altre element que ha impossibilitat la formació de govern: Catalunya. L’enfonsament, si més no provisionalment, del bipartidisme duia Sánchez a entendre’s amb un partit, Podem, que no donaria suport a un altre 155, o qualsevol mesura repressiva semblant, amb els ulls clucs, com van fer els socialistes amb el PP. Tot i les estranyes declaracions d’Iglesias, hi ha dubtes raonables. Encara més, el simple fet que Podem admeti que hi ha presos polítics ja incomoda Sánchez. Per tant, els socialistes no estan prou madurs per liderar una política de pacte i diàleg polític que permeti sortir de l’atzucac actual, cosa terrible, ja que és l’única opció que, encara que remotament, semblava viable. Seguim, malauradament, sense interlocutor a l’altra banda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.