Ridícul a cops de mall

Segurament han vist el vídeo. El va filmar la Guàrdia Civil durant l’operació contra els CDR que va fer dilluns. S’hi veu un replà d’escala. Dos guàrdies, ara jo, ara tu, piquen amb un mall contra la porta d’un pis que no hi ha manera que cedeixi. A la dreta, s’esperen més agents amb pistoles, equipats com si anessin a detenir el terrorista més perillós del món. Els dos guàrdies piquen i piquen amb la maça. Criden maleint la porta, però no se’n surten. No hi ha manera, passa el temps i aquesta es manté ben ferma. Des de dins se senten els crits d’una dona, però els civils no li fan cas. Continuen colpejant com esperitats. La desesperació d’un dels agents és total. Tant que, al final, pica, fins i tot, amb els braços i les botes. Patètic. S’hi afegeix l’altra guàrdia, també amb els peus, i “Obre’t, sèsam!”, el pas queda finalment obert. Han passat 54 segons abans que un sol guàrdia civil pugui entrar al pis pistola en mà al conegut crit de “Todo el mundo al suelo!”. Hi ha costums que no es perden.

Al primer civil, el segueixen fins a onze guàrdies. Onze agents disposats a tot, que en corrua, talment com si fessin una conga, entren un darrere l’altre dins del pis. L’últim felicita els de la maça amb un cop a l’espatlla. “Heu trigat una eternitat, però bona feina”. Patètic, de nou. Llavors, el vídeo s’acaba, però podem imaginar el terror dels inquilins despertats de matinada –“Què volen aquesta gent que truquen de matinada?”, la cançó de Maria del Mar Bonet ben vigent encara tants anys després– per una colla de forçuts armats, que sense cap contemplació han esbotzat la porta de casa seva i han començat a cridar que tothom s’estiri a terra. “Si haguessin trucat al timbre, els hauria obert”, va dir el pare d’un dels detinguts a Sabadell, mentre ensenyava el desordre que hi havien deixat els civils buscant proves. Un desastre.

No van tocar el timbre, naturalment. Potser tenien por que els passés com amb l’Adrià Carrasco, que va escapar-se pel darrere de casa seva. Sembla el destí de la Guàrdia Civil això de fer el ridícul. I si no pensin per un moment què hauria pogut passar durant tot aquell interminable minut si al pis hi hagués viscut un terrorista amb armes i explosius de veritat. No uns de presumptes amb “precursors d’explosius”. O ni això. Que ja sabem com les gasta l’Estat espanyol.