De reüll
I la Terra és plana
Quan acabin de llegir aquesta breu columna, la majoria de lectors s’hauran de pessigar per creure’s que continuen vivint al segle XXI. 16 de setembre del 2019. Quatre anys d’estudi i 300.000 euros (públics) després, l’Instituto del Patrimonio Cultural de España va obrir un arxiu digital integrat per més de 40.000 documents amb dades de les intervencions que ha fet en béns artístics des del 1961. Una mina d’informació tècnica per als professionals que avui tenen cura del patrimoni i que volen perfeccionar els mètodes per a la seva restitució quan sofreixen danys. Aquesta eina científica no ha agradat a les germandats religioses andaluses: les imatges, algunes de les quals, innocents radiografies dels objectes sacres tractats, els han semblat “escabroses” i han exigit al Ministeri de Cultura que les retiri perquè fereixen la seva sensibilitat. Fins aquí no hi hauria notícia, però la part greu del cas és que el govern espanyol ha entès les queixes d’aquestes confraries i ha decidit eliminar les fotos d’internet perquè tampoc té clar, ha dit, de quin bàndol és la llei (?). La comunitat d’investigadors ha posat el crit al cel. Religió contra ciència. Tan vell com anar a peu. Religió guanya ciència. Encara avui. Quatre segles després que la Inquisició condemnés Galileo Galilei pels seus descobriments, es continuen censurant continguts al servei del coneixement. Que llarga que s’està fent la batalla de la raó.