Estat de terror

Pistoles, subfusells –alguns amb capacitat de metralladora– i rifles, fins i tot de llarga distància amb mira telescòpica. També un bon feix d’explosius. Aquest imponent arsenal estava en mans d’un unionista, Manuel Murillo. Un militant d’extrema dreta, tirador professional, i fill de l’exalcalde franquista de Rubí. Tenia com a objectiu confés assassinar el president del govern espanyol per les suposades simpaties de Pedro Sánchez amb l’independentisme –quina ironia!–. La fiscalia de l’Audiencia Nacional descarta acusar-lo del delicte de terrorisme. Any 2005, operació Panzer. El grup d’ideologia nazi Frente Anti Sistema (FAS) és descobert amb un arsenal de desenes de pistoles, subfusells d’assalt, armes blanques i un llançagranades. El que llegeixen, un llançagranades! Entre els integrants del grup hi ha membres de l’exèrcit espanyol i Pedro Cuevas, l’assassí de Guillem Agulló. Planejaven atemptats contra immigrants, militants de partits d’esquerres i independentistes. Està gravat! La secció quarta de la Audiència de València va absoldre tots els encausats. Catalunya, nou persones són detingudes. La Guàrdia Civil confisca una olla i substàncies “susceptibles” de ser usades per crear explosius. Compostos que s’utilitzen en jardineria o treballs de soldadura. No tenen cap arsenal de guerra. Però no són unionistes, són independentistes. Set d’ells són empresonats, denuncien vulneració del dret de defensa i la fiscalia els acusa de terrorisme. Crec en la presumpció d’innocència però no conec cap dels detinguts. Ara bé, el que em queda clar és que la justícia espanyola actua amb benevolència i fins i tot màniga ampla si tens arsenals d’armes però ets unionista, i crea relats inversemblants de terrorisme si ets independentista. La comparació dels casos ho diu tot. L’Estat ha decidit l’estratègia a seguir. I no és la del diàleg. Al País Basc es va utilitzar el terrorisme d’estat i a Catalunya s’intenta crear un estat de terror. Pel camí, alguns milions de persones han perdut tota confiança en l’actuació dels alts tribunals i les forces policials espanyoles. I això potser és suportable per l’Estat, però no per la democràcia.