La fi de l’Estat

La societat gironina té fama de ser més aviat freda, poc apassionada i amb tarannà crític quan les coses van mal dades. Una visió que ho reforçarien alguns episodis recents al camp de Montilivi, on ni la pilota acaba de girar rodó. Tot i aquesta visió estereotipada, alguna cosa està canviant. De fet, la sensació és que les noves generacions són cada cop més proclius a sumar-se a causes lloables i mostrar sense temor els sentiments individuals de manera col·lectiva. Divendres en vam tenir una bona prova, quan cinc mil gironins van tornar a evidenciar que la mobilització és cada cop més inherent a la societat que ens envolta. Cinc mil persones mobilitzades per la vaga del clima, i acostumades des d’avui fa un parell d’anys a batre rècords d’assistents a manifestacions per Catalunya. Avui és 1 d’octubre. Per a molts, l’Estat espanyol va tocar la seva fi quan fa dos anys va voler sotmetre a la força el poble català. Va pensar que colpejar literalment els ciutadans atemoriria la resta de la població i el país tornaria al peix al cove que tants anys va utilitzar com a tradició. No els va sortir bé. Carregar a l’escola Verd, al pavelló de Sant Julià de Ramis o tirar gas pebre –ara de nou d’actualitat– a Aiguaviva va ser només el detonant perquè més votants, joves o d’edat avançada, decidissin votar. Allà l’Estat espanyol va començar a escriure la seva fi. Des de llavors només han pogut crear mentides per intentar culpar els líders polítics, com el vergonyós empresonament de Jordi Sànchez o Jordi Cuixart per haver pujat en un vehicle de la Guàrdia Civil. No satisfets amb això i l’empresonament de la resta de líders independentistes, l’Estat –sigui entès com l’aparell judicial, ja que fa temps que s’ha abandonat l’autèntica política– ha volgut escarmentar directament la població amb les detencions de membres dels CDR i començar a fer córrer tot tipus d’informacions, malgrat trobar-se el cas sota secret de sumari. Per fer-ho més gros hi vinculen el president Torra, i perquè tot els quadri en aquest món de fantasia també hi situen la germana del president Puigdemont. L’Estat s’ha tornat a equivocar, i la fi dels seus dies és més a prop. No pas perquè ningú prepari un esclat violent contra cap estament, ni perquè es busqui una nova confrontació. El final de l’Estat és a tocar perquè cada cop més gent vol deixar de formar-ne part, i contra això no hi ha lluita jurídica ni política que ho pugui aturar. És el sentiment d’un poble.