De reüll
Dau al Set a subhasta
A Dau al Set li devem la represa de la modernitat artística després de la Guerra Civil. Només queda un supervivent del grup, Arnau Puig, el Comte Arnau de l’art català. I ens queden les obres de tots ells, que els museus encara no han integrat plenament en els seus recorreguts (el MNAC hi està a sobre). Dau al Set també va ser una galeria que va estar oberta entre mitjan anys setanta i la mort del seu propietari, Salvador Riera, el 1994. Riera va apostar decididament pel moviment que va gronxolar el primer Tàpies i va aconseguir donar-hi valor, no només de mercat. Sense la seva tasca, Dau al Set hauria quedat més reclòs en els llibres d’història de l’art. Dijous que ve, La Suite subhastarà una vintena de peces que van ser exposades a la mítica galeria de Consell de Cent. Les va reunir un col·leccionista amic íntim de Riera. Es va quedar amb Ponç estel·lars (compte amb el Nocturn taronja, del 1977-1978), cuixarts ben seleccionats... però també amb pintures d’altres autors fora de l’òrbita de Dau al Set tant o més lluminosos de l’art de la postguerra, com Guinovart i Clavé. I, ben assessorat per Riera, va assimilar el treball de les noves generacions d’artistes, entre ells, Zush i Ferran Garcia Sevilla. Les institucions artístiques farien bé de considerar la compra d’algunes d’aquestes obres, amb el suport de la Generalitat, per descomptat. Són temps econòmicament complicats, però d’oportunitats no sempre en sortiran.