Keep calm
Covards i fatxes
Potser sí que és ser covard pensar això. I fatxa. Potser sí, S.P.; i jo, doncs, davant el dubte, em confesso fatxa i covard
Fa molts anys que conec Sánchez Piñol, quan encara no era l’autor consagrat que és ara, i puc assegurar que sempre l’he sentit parlar amb la mateixa vehemència. Per això estic en condicions de rebatre una de les hipòtesis que formulava Adrià Pujol Cruells amb relació a l’entrevista que S.P. va concedir fa uns dies a Vilaweb. Diu l’Adrià que, potser, S.P. “va fer aquestes declaracions fins a les celles d’Amanita muscaria”. En tot cas, va menjar un remenat d’Amanita muscaria quan era petit: els efectes del bolet al·lucinogen encara duren. Anem a les declaracions, doncs. S.P. està investigant “les estructures elementals de la narrativa” i ja ha arribat a una conclusió. La narrativa, segons ell, són tres actes (els habituals plantejament, nus i desenllaç). Fins aquí, res a dir, em sembla una opinió respectabilíssima. Ara, després, creu que té la necessitat de diferenciar entre la narrativa, que és el que fa ell, i la literatura, que és el que fan els covards. En contraposició als covards hi ha els militants, que són els de la narrativa. No sé si s’explica gaire i si soc jo que no en sé més. Potser millor entendre-ho a partir dels exemples que posa ell mateix. “Pla fa literatura.” És literari, doncs, i covard, “un fatxa a favor del poder”. No pas com el narratiu Pedrolo, que és militant, és a dir, valent. “El conservador no vol conflicte”, com ara Eugeni d’Ors, que és un altre dels que cita. Com diu molt bé l’Adrià, “S.P. creu que tot acte literari (artístic) és un acte polític, i associa la tria dels temes, de les formes i dels fons al biaix ideològic dels autors”. No cal afegir-hi (o potser sí que cal) que la literatura i la política no tenen res a veure. Només els il·lusos pensen que les regles de la democràcia es poden aplicar a la literatura, deia Auden. I també escrivia, en homenatge a Yeats: “Poetry makes nothing happen: it survives / in the valley of its making.” La poesia no fa que passi res. Potser sí que és ser covard pensar això. I fatxa. Potser sí, S.P.; i jo, doncs, davant el dubte, em confesso fatxa i covard.
