Torra

A la majoria de cases de pagès, almenys per aquí a la Garrotxa, no és habitual que el nom del mas sigui el del cognom dels seus amos o habitants. La casa sol tenir un sobrenom popular que ben sovint no té res a veure amb el nom de família dels qui l’habiten. Però el mas Torra, plantat en un lloc privilegiat entre les Planes d’Hostoles i Sant Feliu de Pallerols, és una gran excepció. A partir dels primers documents coneguts del segle XIII, del mas sempre n’han sigut titulars els Torra. Des d’una carta de pagament (àpoca) signada per Geral Torra el 12 de gener del 1238 fins avui mateix, el cognom perdura sense excepcions i en fa una de les famílies més arrelades al país.

Ve a tomb tot això perquè Conxita Torra Corell, junt amb el seu marit, Josep Maria Aymerich, acaben de fer pública la història de la casa en un recull on expliquen, a més de la seva mil·lenària nissaga i el seu arbre genealògic, la història del castell d’Hostoles i altres castells de la vall, l’administració en temps feudals, els mals usos i el sindicat remença. Tot hi és exposat amb el rerefons d’un sentiment profundament territorial i de país. Allà on queda ben palès aquest sentiment és en el que seria el pròleg del treball, que signa Conxita Torra, on parla del mas i dels masos que l’envolten, de la gent que hi vivia, remuntant-se fins a èpoques medievals quan imagina les nombroses complicacions i els grans turments de tota mena que suportaven els pagesos per poder fer front al difícil dia a dia sota el poder del senyor feudal. Des de la gran eixida del mas Torra contempla la vall ampla i carregada de verdor, marcada per les ruïnes del castell d’Hostoles a llevant i les muntanyes del Far i la Salut a la banda de ponent.

Aquest estudi, que abasta en síntesi tota la història del mas, resulta, per a nyerros i pescallunes, un document i testimoni important perquè és fet des de dins mateix del territori, des d’un espai propi amb història mil·lenària habitat avui encara pels Torra, la nissaga amb vuit-cents anys de vida documentada. Perquè ben segur que, si l’any 1238 Geral Torra i la seva esposa, Guillermina, van comprar un molí, és que ja hi vivien no sabem des de quan, però podem remuntar-nos a uns quants anys més encara. Història viva que els vilatans interessats els agraïm i en valorem l’esforç i l’estima que ells també projecten sobre aquest vell país que tots estimem.