Full de ruta
Les maleïdes mentides
“La veritat ens farà lliures”, és cert, però la mentida ens aniquilarà. La mentida és l’equivalent dels plàstics en la destrucció dels oceans. Com el plàstic, la mentida pot semblar de baix cost i pràctica però, si el plàstic pot destruir la vida al mar, la mentida ens destruirà l’ànima. I sembla difícil trobar un antídot. Allò que s’agafa abans un mentider que un coix s’està perdent per culpa de les notícies falses, un gènere periodístic totalment antiperiodístic. Es divulguen mentides amb plena consciència, i el pitjor del cas és que el receptor ja sap que és mentida, però ho enregistra com una part de veritat. Hem tingut massa tolerància amb la mentida. Una cosa és que un fet pugui ser interpretat des de diferents punts de vista. Hi haurà qui digui el contrari de l’altre, però això és pluralitat de pensament. La mentida és intolerable, però de petit em van ensenyar que hi havia mentides que no eren falta. Les mentides piadoses que deien els hermanos. Sorprenent, ells, que ho trobaven pecat tot, tot i tot, consideraven que una mentida del tipus “qui s’ha deixat l’ampolla de llet buida a la nevera” i negar-ho era senzillament un pecat del qual no calia penedir-se. Potser de la venialitat de l’ahir van sortir les grans mentides del present que fan d’un misto garibaldi un artefacte de destrucció massiva. La mentida és la gran bomba atòmica del segle XXI per destruir l’enemic. És obvi i evident, ho sé jo i ho sap vostè, que l’1 d’octubre de fa dos anys la violència no era la de la senyora Maria que portava un termos amb cafè amb llet per als qui feien cua per anar a votar. Vostè i jo sabem que els que han estan empresonats per defensar drets humans no són violents. Vostè i jo saben qui són els que provoquen i inciten a la violència. La mentida és la seva arma. I demanen que condemnem la violència! Quina? La de veritat, o la que només existeix en el seu relat? Si, com a Pinotxo, cada cop que menteixen els creixés el nas, haurien de mocar-se amb un llençol.