El Cava descobreix l’autonomia

El Consell de Ministres de fa poques setmanes va aprovar un reial decret pel qual es permet al Consell Regulador de la DO Cava que pugui regular les noves plantacions i replantacions de vinya de les zones. Es reparava així l’error històric de deixar a les mans del Ministeri d’Agricultura un aspecte tan crític com és la quantitat d’oferta potencial de raïm d’una DO. Com se sap, quan l’oferta creix i creix, el preu cau i cau.

Aquesta curiosa situació de la DO Cava que s’acaba de reparar s’ha mantingut durant alguns anys, sembla ser que per dos motius: 1) perquè anava bé als líders del sector (Freixenet i Codorniu), que s’asseguraven raïm abundant i barat, i 2) perquè el govern de l’Estat s’assegurava el control de l’oferta d’un sector vitícola repartit per diferents comunitats autònomes. Ha calgut una situació d’excés d’oferta de raïm i una caiguda espectacular del preu com l’actual perquè l’Estat hagi entès que potser sí que calia regular l’oferta i que això ho havien de decidir els mateixos interessats de la DO.

Ara som en un preu de 30 cèntims el quilo de raïm (fixat per Henkell-Freixenet), que no cobreix costos i que es compara amb els 5-7 euros de la Champagne o els 50-70 cèntims que cobren els viticultors del Vèneto pel prosecco. Darrere d’aquesta situació trobem que en els darrers 10 anys la DO Cava ha passat de 31.000 hectàrees a 39.000. Això vol dir que s’ha augmentat l’oferta potencial de raïm en 96 milions de kg; és a dir, uns 85 milions d’ampolles de ¾ de litre de cava. Massa raïm en un sector en el qual ja se’n produïa en excés. Qui s’ha beneficiat de l’augment de superfície? Doncs bàsicament municipis no catalans als quals el govern espanyol no podia negar més superfície, tenint en compte addicionalment que la seva demanda creixia gràcies al boicot als caves catalans.

Sigui com sigui, el mal ja està fet, i la reparació, que és benvinguda, arriba tan tard que és probable que els viticultors del cava quedin enterrats per uns quants anys en preus del raïm de misèria.