Pedro avança per la dreta

Aturem la dreta. Aquest era el missatge que el president en funcions del govern espanyol Pedro Sánchez llançava ara fa uns mesos quan va haver de convocar eleccions per la seva incapacitat d’aprovar el pressupost general de l’Estat. No les tenia totes de sortir-se’n. L’amenaça d’un PP en hores baixes, d’un Ciutadans que anava a l’alça i d’un Vox que havia de fer saltar la sorpresa feia que es presentés a les eleccions amb un aire càndid, d’aquell que es creu el salvador de la pàtria a través del diàleg i les bones declaracions. Pedro va guanyar. Sense pal·liatius. La tridreta era incapaç de sumar i ell es veia coronat. Però el Sánchez d’abans de les primeres eleccions amb el Pedro que es presenta en una segona convocatòria justificada altre cop per la seva incapacitat –ara de formar govern– és diferent. Sánchez s’ha anat traient màscares i ara es mostra tal com és: un polític espanyol. Convençut que segueix sent el garant de les llibertats i sobretot que tornarà a guanyar, Sánchez no dissimula.

En què es diferencia el discurs de Sánchez –exceptuant la part social– del de qualsevol dels altres membres de la tridreta? Pel que fa a Catalunya, no hi ha cap diferència. Igual que els seus competidors, no fa cap proposta més enllà de recuperar un Estatut que el seu predecessor socialista va permetre escapçar als tribunals. Però a banda del déjà-vu de l’Estatut, què ofereix el PSOE a Catalunya? La resposta és clara: res que no ofereixin els altres. Més repressió, més amenaça d’aplicar el 155 o més pressió institucional intentant que al Parlament –la casa de la paraula del poble català– no es pugui parlar de temes com ara la monarquia i l’autodeterminació. En definitiva, res que no ofereixin els altres.

Al final, arribes a la conclusió que a Espanya tant és ser de dretes o d’esquerres. Ells tenen al cap que han de defensar la “libertad de todos los catalanes”. Però aquest “todos” només inclou els seus. Els que creuen en la “España grande y libre” del seu dictador de capçalera. Els que no hi creiem no hi tenim cabuda. Ni ganes.