Autoanomenada Junta Electoral

Fa dècades que sentim els científics de la llengua recordant-nos una cosa tan òbvia com ara que canviar la terminologia no és suficient per canviar la realitat. La lingüista Carme Junyent en fa pedagogia amb un exemple brillant: el desdoblament de gènere (dir “els i les”) no posa fi al masclisme de la mateixa manera que eliminar els pronoms possessius no posa fi a la propietat privada.

La Junta Electoral de Barcelona, però, no presta atenció als filòlegs i la terminologia –i per extensió els mitjans públics que l’han d’emprar– és objectiu de la seva ira. Estimant el recurs de Ciutadans, la Junta Electoral ja fa unes quantes eleccions que s’ha sumat a l’estratègia d’intentar canviar la realitat censurant paraules. L’obsessió de Cs per fer creure que l’independentisme és violent, o per negar que hi hagi presos polítics a l’Estat espanyol, o per instaurar el relat que diu que el dia 1 d’octubre no hi va haver ni referèndum ni cops de porra, és l’obsessió per instaurar un marc mental que molts mitjans espanyols compren però que aquí no podrem comprar mai perquè hem viscut en primera persona el que realment ha passat.

Analitzant fredament cada un dels termes prohibits, es veu fins a quin punt la Junta Electoral fa el ridícul. Un exemple: imposen als periodistes utilitzar les expressions “autoanomenat” o “autoproclamat” per referir-se al Consell per la República Catalana, una entitat privada que, evidentment, ha escollit el seu propi nom i, per tant, s’ha autoanomenat com tota la resta d’entitats privades del món. Seria molt més coherent que obliguessin els mitjans a parlar de Cs com “l’autodenominat Partit de la Ciutadania”, perquè ciutadans ho som tots però, en canvi, el partit no ens representa pas a tots, o bé de l’entitat SCC com “l’autodenominada Societat Civil Catalana”, perquè per sort la societat catalana és més ampla i llarga que no pas l’autoproclamada plataforma unionista.