Els que sabem que els miracles ni a Lurdes temíem una sentència injusta, com ho ha estat tot aquest procés del Suprem, amb la connivència entre la policia, el poder judicial i l’Estat. Ara ja podem dir que hi ha dues Catalunya: la dels que creiem que Espanya ha perdut l’essència de la democràcia i la dels que opinen que massa poc. Les reaccions de dilluns, d’ahir i de tota aquesta setmana demostren que el poble català no està gens d’acord amb la injustícia de l’Estat espanyol, però dubto que ens portin al camí del diàleg, perquè ells creuen que ens han escarmentat i no se n’adonen que l’emprenyada social té unes arrels més fondes que la seva obcecació monàrquica i constitucionalista. El 10-N tornarà a ser una oportunitat per demostrar que els partidaris al dret a l’autodeterminació som molts més que els que ells volen i diuen, i matiso que no poso els partidaris de la independència perquè és un altre estadi. Parlem de tota la majoria que creu amb els valors de la pau i el diàleg com a principis de tota societat democràtica, com han signat en un manifest un centenar llarg d’entitats cíviques i socials. Es parteix de la incomprensible judicialització de la política, que ensorra el pretès estat de dret i es mostra el desacord amb una sentència que no resol el conflicte polític. Davant els esdeveniments dels darrers temps, hi ha tantes coses a dir que optem per seguir el fil del manifest que denuncia la injustícia la qual que s’enfronten les persones condemnades i, sobretot, es denuncien les greus conseqüències que aquesta sentència té sobre els drets polítics dels ciutadans i els drets de manifestació, d’expressió, de lliure associació i de dissidència política, amb un retrocés per a la qualitat democràtica. També es constaten les greus conseqüències que la sentència té per a la normalitat política a Catalunya i els seus efectes per a l’autogovern.  Els signants afirmen que treballaran per la llibertat dels condemnats i es fa una crida als partits polítics i a les institucions públiques per posar fi a la judicialització d’un conflicte polític. Finalment, es convida els ciutadans a participar a les mobilitzacions “que contribueixen a reforçar la cohesió i la convivència des de la fermesa en les reivindicacions dels drets democràtics i les llibertats.” Com ha dit l’escriptor Melcior Comas: “El que no és submissió és sedició. Aquest és el resum de la sentència.”