Tots serem sediciosos

La sentència del Suprem contra els líders independentistes de l’1 d’octubre no només és una venjança contra els independentistes. Amb l’intent de fer un escarment a tot el moviment independentista i crear por entre els activistes i futurs líders, la sentència ha creat un antecedent molt perillós per a qualsevol activista de qualsevol causa.

Tota la sentència, però en especial la referida a Jordi Cuixart, troba un punt molt pervers al voltant del que significa la desobediència civil. Associant qualsevol acte de desobediència civil al delicte de sedició està marcant tota lluita de tota mena com a punible amb l’ordre de 10 anys de presó. N’hi ha d’homicidis, violacions i agressions sexuals i fins i tot de pertinença a banda armada o de terrorisme que han tingut condemnes molt més lleus que les que els han caigut als líders independentistes.

Fins ara la desobediència civil en aquest país, com la que poden estar fent els activistes de la PAH en impedir un desnonament, o la que fan els vaguistes quan formen un cordó davant de la policia i impedeixen l’accés a Mercabarna o Mercamadrid, podia estar penada amb delictes molt menors com desobediència, alteració de l’ordre públic o resistència a l’autoritat (delictes que poden tenir fins a un any de condemna).

Després d’aquesta sentència, i en especial l’aplicada al Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart, significaria que gairebé en totes les vagues generals que es facin a partir d’ara, molts dels vaguistes poden ser encausats i penats per sedició. Significaria que els qui fan resistència pacífica a un desallotjament els poden encausar i penar amb 10 anys de presó. Un simple tall de carretera, de vies, d’un carrer o no obeir les ordres d’un policia de forma col·lectiva, pot portar a penes més elevades que els delictes penals més greus.

Tot i que molta gent que es pugui considerar “d’ordre” cregui que criminalitzar la dissidència al carrer pot ser una bona notícia, s’obliden que ells demà poden ser els que siguin dissidents. Una simple manifestació veïnal contra un equipament que no es vol al barri en la qual es talli un carrer i no s’obeeixi la policia municipal pot acabar amb penes com aquestes.

La sentència és un atac a la capacitat de lluita al carrer, i per això els sindicats catalans, inclosos UGT i CCOO de Catalunya, han sortit a denunciar-la. Un dels problemes que genera la venjança de l’Estat espanyol sobre l’independentisme no és només que ataqui els drets civils i polítics dels independentistes, és que dibuixa un conjunt d’eines i interpretacions de la llei molt repressives, i que el poder utilitzarà contra aquell qui li plagui.

I aquest llegat que està deixant la venjança de l’estat cap a l’independentisme és un llegat autoritari que patiran tots els espanyols. Siguin o no independentistes. Perquè tard o d’hora, tots en algun moment som dissidents, i per tant, tots en serem, de sediciosos.