Una sentència política

Si les mobilitzacions del 20-S i el referèndum de l’1-O eren per pressionar el govern espanyol i no pas per fer efectiva cap independència de Catalunya, per què el Suprem condemna per sedició, i amb fortes penes de presó, els líders independentistes catalans? Si tot plegat era una enganyifa, com és que s’han qualificat els fets de sedició? Manuel Marchena, el president del tribunal, ha demostrat ser un gran funambulista que, en tot el text de la sentència, camina per una corda ben prima amb la clara intenció de justificar una condemna injustificable.

Som, clarament, davant d’una sentència d’un caràcter polític que esparvera i amb un objectiu ben definit, si no fos perquè ja ho vèiem a venir: escarmentar durament els líders polítics catalans. Avís a navegants per si, en el futur, a algú se li acut de persistir. De fet, amb el president Torra, ahir advertit de nou pel Constitucional, estan fent el mateix que amb els ara condemnats. I, de rebot, una alerta clara a la bona gent, als “ingenus” que creien i creuen en la República i que, massivament, no cal oblidar-ho, van anar a votar en el referèndum de l’1-O.

Ara que hi penso, potser els enganyats són a la banda espanyola. Allà, encaparrats en la seva ley i en el seu estado de derecho i en la refotuda Constitució que nos dimos entre todos i que el temps ha demostrat que només se la van atorgar uns quants, atenent més al soroll de sabres i la Guerra Civil soterrada d’aquells anys que no pas a intentar construir un estat veritablement divers i plurinacional, com hauria estat de justícia.

Orgullo español. Aquell de l’Hernán Cortés, que preferia honra sin barcos a barcos sin honra. Aquell que es pensa que aplicant de nou el 155, la llei de seguretat ciutadana i la repressió aconseguirà silenciar-nos. Somien aniquilar-nos com a poble i tornar a ocupar Catalunya, com el 1714 o l’any 39. Control dels Mossos, fora la immersió lingüística i fora TV3. Hi ha algú a l’altre costat que pugui oferir alguna cosa diferent? Hi ha algú que cregui veritablement en la democràcia i en la política?