Càrregues i marxes

Els fets violents que s’han produït després d’algunes mobilitzacions de protesta contra la sentència del Suprem no poden emmascarar el caràcter inequívocament pacífic del moviment independentista, però són munició de gran calibre per als que malden per criminalitzar-lo. Els aldarulls i les càrregues policials han acaparat el focus mediàtic, passant per davant de les cinc Marxes per la Llibertat que ahir mateix van sortir de Girona, Vic, Berga, Tarragona i Tàrrega, amb destinació a Barcelona, amb desenes de milers de cívics participants.

Cecs i sords al clam transversal que reclama propostes polítiques, hem vist com Casado, Rivera i, amb impostada, moderació, Sánchez, es freguen les mans davant les imatges de contenidors en flames a l Passeig de Gràcia. Ja poDEN condemnar la violència Torra, Aragonès, Buch, el govern en pes, l’ANC, Òmnium i el surmsum corda, que res no impedirà l’ús d’unes imatges certament potents per intentar embrutar tot l’independentisme com a pas previ a una intervenció en qualsevol de les fórmules que tenen preparades; o amb totes alhora. Vox exigeix l’estat de setge i excepció; el PP, el 155 i la llei de seguretat ciutadana; Ciutadans, el cap de Torra, i el PSOE, de moment, s’afegeix al comunicat de La Moncloa que diu: “Ja no som davant d’un moviment pacífic.” Tot, el mateix dia que Manuel Marchena exhibeix la sentència infame davant el Consell General del Poder Judicial com un mèrit per renovar cinc anys més la presidència de la sala penal del Tribunal Suprem i retorça el significat de les paraules per dir que la resolució no es va filtrar, com ha retorçat el Codi Penal per castigar uns pacífics independentistes a cent anys de presó.

Ara bé, que l’unionisme usi els incidents en benefici propi, no vol dir ni que no siguin greus i condemnables, ni que mirem cap a un altre costat davant d’unes imatges que demostren massa excessos policials dels Mossos d’Esquadra i la Policía Nacional, com per pensar que es tracta d’actuacions aïllades o casos puntuals.