De set en set
Interpretar el 10-N
Plou a bots i barrals a Catalunya i tot convida a sospitar que la situació no millorarà en els propers dies. Empalmar tantes campanyes electorals i tantes eleccions, és el que comporta: cap partit abandona el tacticisme polític i arreplegar uns quants vots pesa més que afrontar amb valentia un problema que pot, d’entrada, restar popularitat entre alguns sectors. A casa nostra, amb una sentència inhumana, amb la cadena de noves detencions, amb la involució dels drets socials i amb la violència policial indiscriminada, l’independentisme hauria d’assolir un resultat històric el pròxim 10-N. No tant per mèrit de les formacions polítiques, on sembla que s’ha fet lloc la mediocritat, com perquè s’haurien de trobar un votant més mobilitzat que mai, malgrat que alguns vagin a les urnes molt emprenyats. Les properes eleccions generals, amb el context actual, serviran per diagnosticar on és el sostre de l’independentisme. Qui no hi hagi arribat ja, difícilment trobarà nous motius per sumar-s’hi. Si les properes eleccions l’independentisme només pot presumir d’haver esgarrapat alguna dècima més al seu favor, serà el moment de replantejar-se que calen noves fórmules per seguir creixent. O nous lideratges. Potser l’única forma d’atreure nous votants és amb un govern efectiu que amb la seva gestió miri de conquistar aquell grup de persones que, malgrat que la repressió l’hauria d’apel·lar, s’ha desgastat tant que ha començat a desconnectar de la realitat del país.