Thyssen: d’espai a museu

En breu sortirà el resultat del concurs per a la contractació de les empreses que opten al projecte del museu Thyssen a Sant Feliu de Guíxols. Després vindran, com ja és reglamentari, les exigibles exposicions públiques per acabar amb la licitació de la seva construcció. És un període llarg, feixuc, normalment molt més llarg del previst. Els calculadors amb experiència diuen que cal comptar un terç més del temps previst en el projecte executiu. I d’això us en volia parlar, de l’Espai Thyssen, des de la limitació que em suposa parlar-ne sense ser una persona entesa en la matèria. La setmana passada vaig tenir l’ocasió de visitar el Museu Thyssen que la baronessa té a les Escaldes. Vaig constatar que l’esquema del museu es repeteix, cosa que suposa que el model funciona. En aquesta ocasió, la mostra actual Influencers: de Van Goyen al Pop Art, manté les essències del que és un museu Thyssen o del que és l’Espai Thyssen, seguint un patró basat en la combinació d’obres de diferents procedències seguint un fil conductor o temàtica. En el museu andorrà es poden veure obres del paisatgista holandès del barroc, Van Goyen, basades en representacions del paisatge, l’entorn, canals o camps. En un nivell semblant, amb visió de museu tenim l’Espai Thyssen a Sant Feliu de Guíxols que Juntament amb el d’Andorra i el de Madrid són alguns dels meus referents artístics. La mostra de Sant Feliu té per títol Iconografies: de Sorolla a Picasso i Valdés. La llum de l’escola valenciana que Sorolla projecta en les seves obres, les pintures de Picasso i les obres de Valdés, permeten arribar a interpretacions del món i de la vida des de visions complementàries. Tres constatacions de l’exposició a Sant Feliu. La primera és que sols vaig poder observar una peça de la col·lecció Thyssen. La segona és que hi ha pocs Sorolla, concretament tres. Tercera, és una col·lecció d’autors diversos, entre els quals es troba Valdés, que formen una suma de pintures i escultures interessants per l’impacte emocional que generen però que la gran majoria de les obres exposades pertanyen a la col·lecció de Bancaixa, de la qual esperava una mica més.

Cal aprofitar també el context del futur Museu Thyssen per poder continuar impulsant pintors locals a l’espai com el que ara té al Museu d’Història de la ciutat el pintor ganxó Josep Albertí, d’obra bàsicament guixolenca. Una altra autora de reconegut prestigi amb vinculació amb la ciutat és la Quimeta, filla predilecta i que hauria de disposar d’un espai al museu per exhibir el llegat que deixarà a la ciutat. Seria un altre espai que coincidiria amb el que tindrà, probablement, la mateixa pintora, a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació. Però també hem de destacar que aquests reconeixements no estan exempts de dificultats i que si al final arriben a bon port serà tot un èxit. Uns reconeixements que haurien de ser en vida per a aquells personatges que han passejat el nom de Sant Feliu pel món. Això només tindrà sentit si el futur Museu Thyssen s’acompanya, sincrònicament, de l’Espai Albertí i de les sales que en un futur immediat tingui la Quimeta, tant al mateix museu històric com en altres espais com els de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols.