Transició exemplar felipista

La mòmia de Franco ja és fora del Valle de los Caídos, on va ser enterrada el 23 de novembre de 1975. Tard i malament, l’exhumació ha deixat una imatge lamentable. L’explicació sobre les dècades de retard que agrada més als progres espanyols és la numantina resistència de la dreta –inclòs Cs– a condemnar el franquisme. I és així. Però cal també una reflexió sobre la responsabilitat del que alguns han definit com el càrtel intel·lectual felipista. Entre els quals destacava el recentment difunt historiador Santos Juliá. Un grup que va aprofitar el canvi de règim per aconseguir un gran poder al món de l’acadèmia espanyola. Apuntalant l’arribada al poder del PSOE de Felipe González. I generant un discurs únic sobre la transició que van decretar com indiscutible, vetant a la universitat les veus crítiques amb el seu relat. Van ser impulsors de la fal·làcia: “la transició espanyola és un exemple per al món” i “la Guerra Civil va ser un error compartit”. Un relat felipista al qual –tot cal dir-ho– també va contribuir el pujolisme a Catalunya. Fet comprensible si mirem on van anar a parar la majoria de franquistes catalans, que no eren pocs, com retrata Pilar Eyre en la seva novel·la Un perfecto caballero. Els ebrencs expliquen una suposada anècdota sobre el capitost franquista i cacic del Delta, Primitivo Forastero, que als anys setanta va descobrir un dinar clandestí de Jordi Pujol i Ernest Lluch i els va foragitar pistola en mà. Paradoxes de la història, Forastero seria durant 22 anys (1979-2001) alcalde de Camarles, la major part per CiU, fins que va ser inhabilitat per corrupció el 2001. L’exhumació de Franco arriba 44 anys tard perquè la transició exemplar felipista no casava bé amb els milers de víctimes del franquisme desaparegudes, els honors al dictador, la poca depuració en la policia i en la justícia o amb les sentències de la dictadura. I és per això que el PSOE –i CiU– va decidir mantenir tancades les fosses comunes, no mirar cap al Valle de los Caídos, mantenir i augmentar les medalles als policies torturadors franquistes com Billy el Niño i no anul·lar els judicis sumaríssims. I és que la transició no va ser tan exemplar. Si és que va ser transició.