Cap penediment

Si a Catalunya hi ha un problema estrictament d’ordre públic, la violència ha estat de més impacte que al País Basc, l’1-O va ser sedició, el president Quim Torra no ha condemnat la violència i l’exhumació de Franco no va ser un funeral d’estat, és clar que José Antonio Primo de Rivera és una pobra víctima. Un ministre del PSOE no observava tortures quan li passaven pel davant i ara veu violència per tot arreu, un altre ministre del PSOE se solidaritzava amb els GAL i volia desinfectar Catalunya i ara serà el cap de la diplomàcia europea, una altra ministra del PSOE diu “maricón” a un company de govern i ni s’immuta al costat d’una estanquera amb l’aguilucho i és la titular de Justícia... Aquest és el govern progressista de Pedro Sánchez, liderat per Iván Redondo. No està gens clar que el PSOE s’estigui penedint de la repetició electoral, si, encara que perdi uns quants escons, pot governar amb alguna de les dretes autoproclamades constitucionalistes. Dios los cría y ellos se juntan. Si això és així, abans caurà el pròxim govern espanyol que no el veurem seient a parlar amb el de la Generalitat ja no per un referèndum, sinó per una amnistia. Potser hi ha qui pensa que algú tan mercenari com Sánchez a l’hora de mercadejar amb principis hauria de poder girar 180 graus una altra vegada, però la realitat és que simplement s’ha tret la careta quan ha tocat poder. De moment ja ha aconseguit el control dels Mossos d’Esquadra sense necessitat d’aplicar cap llei de seguretat. El PP parla de l’ensenyament, de TV3, d’endurir el Codi Penal, de retenir al màxim els presos polítics als centres penitenciaris, de tallar l’aixeta als partits polítics que tinguin líders condemnats –casualment– per sedició... A alguna de les demandes dels populars cedirà Sánchez a canvi de mantenir-se en el poder. En aquesta Espanya en barrina tot està cridat a anar a més, la repressió, l’arbitrarietat, la ultradreta, la injustícia, la mobilització i, és clar, la independència.