Retallades? Comencin vostès

Si no han llegit encara els dos excel·lents articles sobre la situació econòmica que ahir publicava aquest diari, ho facin tan aviat com puguin: Francesc Sanuy, , i Joan Poyano, . N'obtindran una recensió exacta i precisa de l'actual moment econòmic que ens servirà per entrar ara de ple en un dels aspectes fonamentals per afrontar la crisi: la reducció de la despesa pública.

Cada vegada que es parla de rebaixar-la, els nostres governants fan repicar campanes amb melodies que ens parlen de l'elevat cost del sistema sanitari, de la fragilitat del de pensions o de la disminució de l'obra pública. I no van desencaminats del tot. Hi ha cobertures sanitàries molt discutibles, les pensions se sostenen amb un sistema fràgil i caducat, i hi ha obres públiques que es poden estalviar perfectament, encara que els ciutadans i el governants potser no coincidiríem en quines han de ser les prescindibles. Com tampoc no coincidiríem en les prioritats d'una acció d'austeritat pressupostària.

És perfectament constatable que un país en progrés és aquell que dóna accés públic i universal a uns bons sistemes d'ensenyament, de salut pública, de previsió social, de serveis i de comunicacions. Per tant, encara que en aquests sectors públics hi ha d'haver amb tota seguretat moltes possibles accions immediates d'estalvi, convindria que els nostres governants fossin especialment sensibles al significat de la paraula progrés i no enfilessin les tisores cap a aquestes àrees sense haver passat abans per d'altres que des del punt de vista ciutadà són força més exemplars i igualment necessàries.

L'estructura política i administrativa, per exemple. En una època en què la tecnologia i les comunicacions aconsegueixen mantenir les peculiaritats locals i alhora globalitzar els fluxos de relació, necessita l'Estat les constatables superposicions de competències entre ministeris, conselleries autonòmiques i diputacions provincials? Necessita el nombre de càrrecs públics i de funcionaris adscrits a aquesta complexa xarxa pública? Necessita Catalunya afegir a aquestes superposicions les de les vegueries i els consells comarcals? Sembla raonable que abans de demanar als ciutadans uns sacrificis que segurament seran necessaris, els nostres governants donessin exemple en allò que només depèn d'ells.