Presonera en una fortalesa inexpugnable

Fa poc vaig assistir a un acte en suport a Dolors Bassa celebrat a

l’esplanada de la presó del Puig de les Basses. No era la primera vegada. Suposo que, malauradament, no serà l’última. No he escrit centre penitenciari perquè em sembla una mena de circumloqui que suavitza allò que relacionem clarament amb una presó: un espai per a un confinament forçós que suposa la pèrdua de la llibertat de moviments. Centre penitenciari és una denominació més moderna que suposadament s’ajustaria a la presó del Puig de les Basses, inaugurada tristament (no podria ser d’una altra manera perquè la mera existència d’aquesta mena d’edificis és un fracàs de la societat) fa només quatre anys. Tanmateix, no sé fins a quin punt és una paradoxa, però, essent tan moderna, és més que mai una presó: amb els seus tancaments de seguretat, la construcció és tan hermètica que és impossible escapar-se’n; externament el mateix edifici sembla una fortalesa inexpugnable des de la qual es divisa la plana de l’Alt Empordà sense que aquesta estigui a l’abast de la mirada dels interns. El cas és que a la presó s’hi està tancat i, per molt que n’hi hagi tants que proclamen que a Espanya no hi ha presos polítics, no és propi d’una democràcia que hi estigui algú, com ara la Dolors Bassa, per haver fet política. No s’ha de deixar de dir: els jutges del Tribunal Suprem han dictat una sentència amb una condemna total de 100 anys a nou persones per haver fet política. Des que s’ha anunciat, Dolors Bassa ha fet arribar la seva incredulitat. Com és possible? En una entrevista publicada al diari Ara, que vaig llegir l’endemà de ser a l’esplanada del Puig de les Basses, hi ha una resposta implícita: “Tinc la sensació que la sentència és el mateix que havia llegit en la instrucció, com si no s’hagués celebrat el judici. El relat de la Guàrdia Civil ha prevalgut per sobre de tot, fins i tot en coses que nosaltres donàvem per fet que havíem desmuntat. Vaig tenir i tinc la sensació de ser un cap de turc d’una venjança i d’un escarment col·lectius.” És possible, doncs, perquè són presos polítics amb una condemna política dictada per uns jutges amb una posició política per la qual només han fet cas a la instrucció política del cas realitzada per la Guàrdia Civil. Podria seguir, però no vull acabar sense destacar una altra qüestió comentada per Dolors Bassa a l’esmentada entrevista: no sent que ella i Carme Forcadell hagin estat oblidades, però sí silenciades, perquè el focus mediàtic és on són els homes empresonats pels mateixos motius polítics.