25 anys de mangues

Ahir va tancar l’antic Saló del Manga, ara conegut com a Manga Barcelona, amb un èxit que personalment encara em sorprèn, tot i que l’he anat seguint en les 25 edicions que aquest any celebra. Tot ha anat a més: la gentada, les disfresses, la música, el menjar i òbviament els mangues, amb cada cop més editorials que aposten per la historieta japonesa, amb molts títols que els aficionats coneixen com també estan al corrent de tot allò que s’ha publicat al Japó i a l’Estat encara resten inèdits. Ara això no pot ser rellevant a l’era d’internet, però fa 25 anys tenia el seu mèrit tenir aquesta informació.

Aquesta generació manga nascuda amb l’empenta del fenomen Bola de drac segueix tenint el seu esperit participatiu, i n’ha estat una prova l’alta participació en debats, concursos de tota mena i tallers. Res a veure amb les conseqüències que molts adults van vaticinar que tindria per als joves la lectura de manga, que consideraven com un únic gènere dedicat a promoure la violència. Com va dir ahir el traductor i intèrpret de japonès i gran especialista en manga Marc Bernabé: “La violència del manga és la que hi ha al manga i els seguidors ho tenen clar. La violència en el món fantàstic sol ser de naturalesa catàrtica.” Els mateixos que qualificaven de violent el manga fa 25 anys també vaticinaven que la moda duraria un parell d’anys. Grans profetes!

Una altra crítica que a vegades cau sobre el que és una fira comercial, però també un esdeveniment cultural que ha obert molts joves al coneixement a la cultura i la llengua japonesa, i que en molts casos els ha ofert un camí professional, és el seu caràcter mercantilista i consumista. És cert, però amb objeccions. El consum que fan els joves en manga o marxandatge és generalment fruit dels estalvis. Molts dels assistents fa mesos que acumulen en efectiu els regals de sant i aniversari per fer les seves compres. “Hi ha qui ha vingut amb la guardiola”, em va explicar un llibreter.