Es tanca el cicle de Rodríguez Zapatero

Els que estan a favor de les retallades de despesa pública que va anunciar ahir José Luis Rodríguez Zapatero diuen que ja era hora; els que s'hi oposen l'acusen d'haver improvisat, davant les pressions internacionals, unes mesures que tornen a carregar el cost de la crisi en els més dèbils. Són dues visions, no contradictòries, del final de cicle d'un president de govern espanyol que ha sobreviscut molt temps marejant la perdiu però que ha acabat clavant-se una morrada apoteòsica.

Si al gener ja havia matat la desgravació de 400 euros per assalariat i pensionista que va establir el 2008 amb l'argument que es volia fer als contribuents copartícips de la bonança, ahir va anunciar l'avortament de la seva primera gran mesura populista: el pagament de 2.500 euros per nou fill o adopció, amb independència del nivell de renda dels pares, engegat el 2007, quan, segons ell, l'Estat espanyol liderava la Champions League econòmica.

Però el que reflecteix millor el seu fracàs són les tisorades anunciades en sous públics i pensions. Quan, finalment, va reconèixer que l'economia espanyola no es desaccelerava sinó que estava immersa en una crisi com una casa de pagès, Rodríguez Zapatero va reiterar que la despesa social estava garantida. Ahir, això es va traduir en dues mesures històriques, en el sentit més literal del terme. La primera, una rebaixa dels salaris de 3 milions d'empleats públics que no té antecedents. El més semblant han estat dues congelacions salarials: la que el PSOE va fer l'any 1994, en la recessió anterior, i la de 1997, per reduir el dèficit amb vista a l'entrada a l'euro, que va costar al PP una vaga de la funció pública. La segona mesura, sense precedents en 25 anys, és la de no apujar l'any que ve les retribucions a uns 6 milions de pensionistes. En aquest cas es tracta d'incomplir una llei de 1985 que estableix que les pensions seran revalorades al començament de cada exercici en funció de l'IPC previst.

Diuen que la situació espanyola no es pot comparar amb la grega. Deu ser perquè és pitjor? Això es pot pensar en veure que algunes de les retallades que planteja el govern socialista espanyol són més dures que les del govern socialista grec, que només elimina les pagues extres en els sous públics i pensions més alts i congela la resta.

El pla extra de retallades de despesa representa una retirada en tota regla, una setmana després que Rodríguez Zapatero repetís que els estímuls fiscals no es podien retirar de cop perquè es posaria en perill la recuperació econòmica. L'únic atenuant que té és que la política que ha seguit no és gaire diferent de les d'altres governs, i en particular els de la zona de l'euro. Quan la recessió era més forta, tots van estar d'acord a fer cas omís del que estableix el pacte d'estabilitat i creixement sobre contenció dels dèficits i els deutes públics, i només han recuperat les ganes de tornar-lo a complir al més aviat possible quan han vist que l'euro i tot el que representa estaven en perill.