‘Polònia’ sempre

Soc dels que pensen que els catalans tenim la immensa sort de gaudir d’una televisió pública com TV3. Una televisió que en els últims temps –i malgrat tant les dificultats econòmiques com les crítiques despietades de la caverna cap als seus professionals– no només ha assolit rècords d’audiència molt importants, sinó que, a més, també disposa d’una valoració qualitativa del públic incomparable amb la de les altres cadenes amb qui competeix cada dia als nostres televisors. Que és millorable? I tant. Que hi ha coses que no m’agraden gens? Tan clar com l’aigua. Però no em diran que no és un luxe per als espectadors poder tenir programes com el Polònia o l’Està passant. Programes que, com diem al Pallars, se’n foten del mort i del qui el vetlla en un exercici impossible d’imaginar en cap altra televisió ibèrica. Polònia és la llibertat d’expressió en estat pur. I, precisament per això, aquest programa i l’Està passant estan en el punt de mira de la fiscalia a causa d’una denúncia del sindicat CSIF. A l’Espanya del segle XXI fer una actuació de titelles, escriure tuits, interpretar cançons o manifestar-se pacíficament pot acabar com el rosari de l’aurora. I, naturalment, també fer un programa de sàtira política que és absolutament irreverent amb el poder, amb tots els poders. Ai, Toni Soler, te’n tenen tantes ganes! Paradoxalment, la denúncia també inclou els membres del grup Manel, als quals els actors de Polònia van parodiar la seva cançó Boy band per fer una caricatura de les actuacions policials en els incidents ocorreguts arran de la sentència del Suprem contra els líders independentistes. No em diguin que aquest no seria un gran gag per al... Polònia. Encara sort que, com em deia el Manel Lucas, no han inclòs en la denúncia ni Freddie Mercury ni Queen. I això que fa unes setmanes els nostres polacs també van fer una versió inigualable de la inigualable Bohemian Rhapsody d’aquest grup britànic. Això ja seria l’hòstia!