La normalitat

En les darreres eleccions han caigut moltes caretes i els que estaven sota el vel de partits autoanomenats constitucionalistes resulta que estaven més aviat a favor de les corts franquistes. A Catalunya són cada vegada menys i els socialistes perden votants més a poc a poc. Com dos mons. Ara caldrà veure si l’autoproclamat govern de coalició progressista va més enllà de la versió actualitzada del blablablà de Zapatero. Per això, el carrer i les carreteres no s’aturen o, millor dit, sí que s’hi aturen!

Una representant dels comerciants del centre de Barcelona es queixava de la incidència que tenen les manifestacions en les vendes i clamava per un retorn a la normalitat. I, amb la frontera tallada per un tsunami, un representant de les empreses de transportistes –de Foment– instava els Mossos a reconduir la situació perquè els costos de tenir els camions aturats afecta amb molts milions la seva economia i, amb un toc cínic, hi afegia que, a molts dels camioners, en ser autònoms, els suposava un cost.

No sé quina idea tenen de la normalitat unes veus tan desinteressades, però, en aquest país, fa anys que les coses que hi passen no són gens normals i fer veure que no hi passa res d’anormal no fa altra cosa que blanquejar la repressió, just com han fet amb l’extrema dreta. I, pel que fa als milions de pèrdues, les martingales del deep state –monarca inclòs– per afeblir l’economia catalana, l’ofec financer del govern autonòmic, els deutes de l’Estat ajornats sine die i l’espoli fiscal anual deuen ser cigrons! Encara no han entès que aquests milions diaris afecten la majoria d’autònoms, pensionistes, treballadors, funcionaris, empresaris, estudiants,... Per què es pensen que els carrers i les carreteres són ocupats per gent amb tan poca pinta de terroristes?