Roba, que et sortirà bé

La justícia a l’Estat espanyol és curiosa. Si desvies més de 680 milions de fons públics i t’enganxen, et porten a judici i, com aquell qui diu, te’n vas a casa amb tota la tranquil·litat del món. Màxim t’inhabiliten uns quants anys i si tens el súmmum de la mala sort, et sentencien a sis anys de presó. Si poses urnes perquè la gent voti o puges dalt d’un cotxe de la Guàrdia Civil per evitar mals majors, també et porten a judici. Amb una diferència: que abans et tenen dos anys en presó preventiva. Quan arribes al judici et cau la inhabilitació i penes que arriben als 15 anys de presó. Sincerament, no em sembla que les penes ni els crims siguin comparables. Sobretot per la gravetat d’un i altre. Gairebé 700 milions d’euros són molts i molts diners que, ja no ben invertits sinó tan sols invertits, poden solucionar molts dèficits en una regió com Andalusia. El crim dels polítics catalans, quin és? Donar sortida a l’anhel de dos milions de persones que, justament, el que demanen és justícia? Pujar dalt d’un cotxe de la Guàrdia Civil? Posar unes urnes?

No vull ni imaginar-me quines penes haurien caigut als responsables del robatori dels diners andalusos si aquests fossin catalans. Si en lloc de condemnar dos expresidents i una exministra socialista, aquests haguessin estat independentistes responsables a la Generalitat i no a la Junta d’Andalusia. I què hauria dit el govern en funcions de l’Estat espanyol? Perquè, de fet, ha dit poca cosa. El seu president ni ha piulat, i quan han parlat ha estat per dir que aquesta gent ja no forma part del seu organigrama i que al PP sí que el van condemnar com a partit amb la Gürtel, i que a ells no.

Ni soc lletrat ni entenc de lleis. Però el sentit comú et fa dirimir què és just i què és injust. I les dues sentències són injustes. Una per excessiva i l’altra per massa laxa. I al final arribes a la conclusió de sempre: que el judici del procés no era un judici per il·legalitats. Era un judici i una condemna a unes idees.