Vins dialèctics

El mes passat van donar el premi Vinari al millor vi català del 2019 al Ferrer Bobet 2016, que és un vi negre de Porrera fet amb carinyena, garnatxa, sirà i cabernet sauvignon. Naturalment, la idea que existeix el millor vi de l’any o del país és absurda. Però en aquest cas l’etiqueta va bé per reconèixer encara més l’autor d’aquest vi del Priorat, Raül Bobet. A Bobet se’l coneix més pels vins del Castell d’Encús, que són els que fa a Talarn, al Pallars Jussà, a mil metres d’alçada. Aquests vins són especials no només per la frescor que els proporcionen les vinyes plantades a una alçada inusual al nostre país –tot i que en Josep Rabasa de Batlliu de Sort encara les té més amunt i quan beus els seus vins sembla que t’estiguis bevent els Pirineus. L’altra cosa única del Castell d’Encús és el sabor mineral que prové del fet que el most fermenta en cups de pedra a la muntanya construïts per monjos del segle XII.

Bobet és un dels alquimistes del vi més cartesians i racionals del món. Per això la gràcia és que va anar a Talarn a buscar vinyes amb alçada per fer vins més continentals que mediterranis, i ja preveient que el canvi climàtic alteraria la vida de les vinyes, però un cop allà es va trobar aquests cups per casualitat, de manera que, i aquí hi ha el seu cop de geni, va fer una unió feliç entre els seus càlculs i la contingència aleatòria del lloc.

La capacitat per crear unions dialèctiques d’oposats és la característica més extraordinària de Bobet. Els vins de Porrera, on també hi va anar a buscar una zona més elevada que la majoria de terroirs del Priorat, també volen conjunyir oposats: frescor a partir de varietats càlides, lleugeresa enmig de corpulència o mineralitat enmig de fruita vermella.

L’altra tensió productiva és econòmica. Bobet fa un treball artesà i ecològic, però alhora el celler de Porrera és un edifici sofisticat i fotogènic com els que trobes a Califòrnia (on Bobet va estudiar química i enologia). Jo hi he estat dues vegades i en pocs llocs he estat tan feliç com a la sala de tast, amb el Priorat als peus. Per tant, Bobet no té por d’unir el treball humil de la terra amb el màrqueting corporatiu global. Un altre aspecte d’aquesta dimensió global és que Bobet, sobretot a Castell d’Encús, utilitza desinhibidament varietats internacionals com el riesling o el pinor noir si creu que aquestes poden expressar més bé el paisatge i la història del lloc. Bobet, és clar, és una altra al·legoria nacional perfecta del somni que molts de nosaltres voldríem ser: arrelats i globals, senzills i rics (rics del que hem donat, com diria Riba), sensibles i competitius, racionals i metòdics però sempre capaços de convertir l’atzar en virtut.