La impunitat es diu Via Laietana

La seu de la Prefectura Superior de Policia a la Via Laietana, al cor de Barcelona, és l’espai que més cruament exemplifica la impunitat del franquisme. Entre les seves parets centenars de persones van ser torturades, algunes fins a la mort, però durant més de quaranta anys l’activitat de la comissaria ha continuat com si res no hagués passat.

La Policía Nacional espanyola va agafar el relleu de la brigada politicosocial, nascuda per perseguir els contraris al règim i coneguda per les seves pràctiques inhumanes de tortures i execucions. Els agents de la suposada democràcia espanyola van ocupar els mateixos despatxos que els seus predecessors, van utilitzar els mateixos calabossos, van custodiar la mateixa porta, i així continua. Ningú no ha estat jutjat ni cap víctima, reconeguda. No hauria d’estranyar a ningú, per tant, que els darrers temps la comissaria hagi estat l’epicentre de les mobilitzacions contra la sentència: pocs edificis tenen el caràcter repressiu emblemàtic que té aquest.

S’ha fet molt millor al castell de Montjuïc, al Camp de la Bota i a la presó Model, espais que van ser escenari d’afusellaments i presó durant la dictadura i que avui s’han reconvertit en espais de memòria. Per què, doncs, no es pot fer el mateix amb la comissaria de la Via Laietana? De fet l’any 2017 el grup parlamentari d’ERC al Congrés va presentar una resolució perquè el govern espanyol traspassés la titularitat de l’equipament a les institucions catalanes. Sorpresa: la resolució es va aprovar per majoria, amb els vots de tots els partits excepte el PP, que aleshores governava. Pedro Sánchez, doncs, no té cap excusa: els seus propis diputats van votar-hi a favor. Aquesta setmana li ho han recordat un grup d’entitats memorialistes que fa temps que impulsen el projecte de convertir la comissaria en un centre memorial i documental de la repressió franquista a Catalunya. El que passi amb la Via Laietana serà un bon termòmetre de la voluntat real de Pedro Sánchez d’escoltar el clam de la societat catalana reclamant més democràcia.