El català no és cap caprici

Soc d’una generació que no ha conegut el franquisme. Quan el dictador va morir tenia poc més d’1 any. No conec res de la Guerra Civil, la postguerra ni la Transició més enllà del que m’havien explicat els meus avis o, de tant en tant, relaten els meus pares. Recordo el cop d’estat de Tejero vagament. Només perquè aquell dia, crec, a classe el mestre en va dir alguna cosa amb posat seriós i en arribar a casa no paraven de passar-ho en l’única cadena que hi havia en funcionament. La meva educació, però, s’ha fet fonamentalment en català des de petit i fins a la universitat. Parlo, entenc i escric, també, castellà i anglès. Per tot això, no entenc com, després de 40 anys de persecució de la llengua durant una etapa absolutament fosca per a la història espanyola ni perquè després d’un model d’èxit d’escola que ja fa dècades que dura, periòdicament, els polítics n’han de plantejar modificacions. Flexibilitzacions, si es prefereix.

La immersió lingüística no neix com un caprici. A finals dels anys setanta i inicis dels vuitanta, hi havia una taxa de prop del 38% de persones foranes. Pujava al 61% a la demarcació de Barcelona, on vivia el 75% de la població catalana, el 61% de la qual no parlava el català i on només el 15% el parlava, l’entenia i l’escrivia. El català estava malalt i es dirigia cap a la seva extinció. Els governs de Jordi Pujol van fer moltes coses mal fetes, segur, però l’aposta per salvaguardar la llengua no en va ser una. Després de 40 anys de persecució, el català necessitava ajuda. I l’escola, entre altres elements, va ser decisiva per a la seva recuperació. Però això no significa que el català estigui salvat. Ni de bon tros. La immigració ha anat a més i el primer idioma que aprenen els nouvinguts és el castellà. El català sempre estarà en posició de desavantatge i el castellà parteix, des de bon inici, en una posició de superioritat.

El model d’escola català no s’ha de tocar. Ha estat construït amb el compromís i la implicació de pares, professionals i administracions. I això, periòdicament, cou a alguns.