Dia negre

Avui és un dia negre. Consumidors joves o amb la mateixa il·lusió efímera que molts joves s’han aixecat abans d’hora per poder comprar tot allò que han descobert, desitjat i callat dissimuladament durant dies mentre esperaven. Corrien el perill de fer tard, corrien també el perill de no ser dels primers, que ni al súper, ni a l’híper, ni a l’hipogegant, ni als webs d’Amazon o dels distribuïdors quedessin existències de tot allò que volien. Si és el que els ha acabat passant, el Black Friday serà per a tots ells un divendres encara més negre. Llegeixo uns estudis que diuen que els espanyols seran els europeus que participaran més en el Black Friday d’avui divendres. I per tant, doncs, també els catalans, que DNI, passaports, constitucions i fins i tot urnes no són productes d’anar a buscar en un dia de Black Friday. O en els dies que dura, perquè ja hi ha black fridays que van començar ahir i d’altres que acabaran dilluns. Però el cas és que aquests megadivendres del consum han passat en poc temps de ser un dia o alguns dies de venda massiva i d’anar incorporant compradors impulsius a ser el dia o els dies que els consumidors un xic més conscients han estat esperant per poder comprar a preu de ganga. Resultat? Duri el que duri el Black Friday, dies abans, cap d’ells no ha comprat. Dies després, tampoc no compraran. Just per això és perquè es comença a dir que és un mal negoci. Quin sentit té oferir a preu de ganga tot de productes si el resultat és un desert de vendes abans i després del Black Friday? Un fantasma recorre el nostre món unit del consum: el fantasma de la crisi. Amigues i amics: o pedalem entre tots comprant també una mica abans i una mica després de cada Black Friday, o tot això fotrà un pet que deixarà no aquests divendres, sinó les nostres vides, encara més negres.