Tribuna
La reina de l’or
Ghana, situat a la costa occidental africana, és un dels països més estables del continent africà amb un sistema de govern que gaudeix d’uns mínims democràtics que són l’enveja de molts països de la regió. Econòmicament també se situa en un dels primers llocs del rànquing africà. I en el pla històric no es queda enrere. Va ser el primer país a aconseguir la independència a Àfrica i desfer-se del jou colonial. Fa més de 300 anys constituïa el mític regne d’Aixanti que va controlar bona part del comerç africà abans de la colonització britànica. De fet, tota la regió era objecte de la cobdícia de portuguesos, danesos, suecs, alemanys i britànics des del segle XV. Fonamentalment, per dos motius: or i esclaus.
Potser els esclaus ja no hi són, però l’or segueix present a les muntanyes i els rius del país. Ghana va esdevenir l’any passat el principal productor d’or d’Àfrica amb 130 tones anuals, superant així per primer cop Sud-àfrica. No és gaire difícil d’extraure i mentre que les companyies mineres ho fan de les roques de les muntanyes amb maquinària pesant, l’or dels rius s’ha de recollir amb les mans de la gent. Es calcula que la meitat de les reserves d’or de Ghana són als rius i entre dos-cents mil i un milió de ghanesos es dediquen a recollir aquest or per cobrir les necessitats d’un deu per cent de la població del país. La gran majoria, més d’un 70%, són furtius, que treballen sense permisos ni pagant taxes a l’Estat. Se’ls coneix com els galamsey, que significa “recull i ven”.
Però qui mou els fils d’aquest negoci furtiu de l’or a Ghana en ple segle XXI?
Les possibilitats de convertir la tradició ghanesa del galamsey en un negoci internacional van arribar de la Xina. Fa uns deu anys es va iniciar un flux d’immigrants xinesos cap a Ghana que des d’aleshores no s’ha interromput. La major part entren de forma il·legal des del veí Togo, on els xinesos poden aconseguir visat en entrar al país i des d’allà creuen sense problemes a Ghana. Els darrers anys s’haurien establert a Ghana uns 50.000 xinesos segons els càlculs més conservadors. Se sap que molts d’ells provenen d’una petita comarca anomenada Shanglin, a la regió autònoma de Guangxi. Porten maquinària nova, adequada per treballar als rius, i han convertit l’extracció manual tradicional en una depredació moderna sense límit. Els efectes de l’acció dels miners il·legals xinesos han estat devastadors sobre els aqüífers de bona part del país, que actualment han quedat contaminats per l’ús de substàncies químiques associades al rentat de l’or. La destrucció d’aqüífers ha provocat la desaparició de grans masses forestals i la ruïna per a molts agricultors locals.
Una misteriosa i enigmàtica dona xinesa va organitzar i dirigir el negoci fins fa pocs mesos encara: Aisha Huang, de 33 anys, i coneguda a Ghana com “la reina de l’or”. Ningú sap quan va arribar al país però el 2015 ja havia construït un imperi que governava amb mà de ferro. Cruel i sense escrúpols, tenia comprats policies i militars ghanesos que la protegien a ella i el seu or de tota acció de la justícia ghanesa. Alguns testimonis afirmen que ella mateixa hauria assassinat a trets alguns del seus treballadors ghanesos quan gosaven desafiar-la o insultar-la. Es va encarregar de mantenir les autoritats del país en un sospitós silenci per mitjà de cintes de vídeo on suposadament apareixien alguns ministres del govern d’Accra en comprometedores escenes sexuals amb ella mateixa o amb alguna de les centenars de joves xineses que va portar a Ghana amb aquest objectiu.
Aisha Huang no va poder evitar que els seus excessos esdevinguessin escàndol a àmbit nacional i quan va haver-hi canvi de presidència a Ghana a principis del 2017, la sort de la reina de l’or va començar a canviar. Uns mesos després va ser detinguda i acusada de diversos delictes relacionats amb el seu negoci il·legal de l’or que haurien pogut suposar més de deu anys de presó. Abans no comencés el judici, ara fa un any el govern va decidir repatriar-la a la Xina. Tothom va interpretar que Pequín, el primer soci comercial de Ghana, havia intercedit per aconseguir l’alliberament de la totpoderosa Aisha Huang. I el govern ghanès va acceptar no jutjar la reina de l’or. Motiu? Negocis. Ara, un any més tard, superat l’obstacle, els dos governs han signat un acord per construir carreteres i ponts amb capital xinès per un valor de dos mil milions de dòlars. A canvi, Ghana ha cedit les seves reserves de bauxita –mineral estratègic per a l’obtenció de l’alumini– a la Xina. La vice-primer ministra xinesa Sun ha signat l’acord fa una setmana amb el president ghanès Akufo-Addo. Mentrestant, els galamsey xinesos continuen devastant el país a la cerca de l’or. De la reina no hi ha notícies des de fa un any, però ningú dubta que prepara una nova incursió a Àfrica des de la Xina.