Terrorisme en procés

No és pas notícia de primera plana que el poder judicial, ben separat dels altres dos poders, banalitza les paraules i perverteix el llenguatge. A mitjan novembre ens assabentàvem que el jutge de l’Audiència Nacional vol una macrocausa per “terrorisme” pels aldarulls postsentència. És el mateix jutge que investiga els CDR detinguts el 23 de setembre i que ja va enviar a presó preventiva.

Per construir un relat que puguin aplaudir els mitjans unionistes i el poder Ibex-35, el superjutge ja va ordenar el 18 d’octubre el tancament de la web de Tsunami Democràtic amb l’argument que hi veia “indicis de terrorisme”. A finals d’octubre, la Guàrdia Civil va reclamar a la plataforma informàtica GitHub que tallés l’accés als programes de Tsunami amb l’argument que estava “confirmada” com a organització terrorista. Per contra, a finals de novembre el Comitè de Llibertats del Parlament Europeu refusava de debatre la proposta de Vox d’incloure els CDR en la llista d’organitzacions terroristes. Però ¿què és terrorisme? Segons el diccionari de l’IEC, terrorisme és un moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió. Organismes internacionals com l’ONU o la Unió Europea es troben amb greus dificultats a l’hora de definir el concepte, ja que qualsevol proposta troba la desaprovació d’un o altre grup d’estats, segons la seva problemàtica concreta. Als Estats Units, per exemple, es parla de “terrorisme” únicament quan un atac és contra ells, però mai quan són els atacants amb la mateixa acció.

És evident que hi ha un intent més que demostrat de criminalitzar qualsevol manifestació pacífica que vingui de la societat civil en protesta contra la sentència del procés, i en aquesta línia de “terrorisme” d’estat, s’hi val tot: combinats de poder judicial i polític per combatre moviments de protesta democràtics. En aquest joc de guerrilla d’estat no hi pot faltar la perversió del llenguatge i, per tant, la banalització del concepte terrorisme per intentar encolomar-lo a moviments de protesta legítima contra una sentència que és la vergonya d’un estat.

Avui, 6 de desembre, aquest estat s’enorgulleix d’una Constitució que diu que promulga drets i llibertats fonamentals, però que es troba encotillada en el passat més reaccionari. Una Constitució que té una única i supremacista lectura, la d’un govern que imposa –amb els jutges col·legues– una dictadura disfressada de democràcia. Una Constitució involucionista que no permet qüestionar el dret bàsic d’una nació a autodeterminar-se. Una Constitució que fomenta la perversió del llenguatge a través dels seus poders i que dona carta blanca a difondre el mot terrorisme contra el procés. Com diu Paul Engler en el seu Manual de desobediència civil, si realment volem guanyar, hem de polaritzar molt més, pressionar molt més i acceptar alts nivells de sacrifici. Signifiquem-nos, doncs, per buidar de contingut una Constitució perversa.