Desordre i confusió

La constitució ahir del Congrés dels Diputats va atorgar de nou una imatge gens agradable del que ha esdevingut la política a Espanya. Tensió, malestar i comportaments grollers entre diputats i grups parlamentaris s’intensifiquen a mesura que es polaritza la cambra baixa i avancen les legislatures. Amb tot, el que em continua sorprenent és la insistència de determinats partits a confondre i alterar la realitat amb l’objectiu de justificar i afavorir els seus. Ahir ho van intentar de nou el PP, Cs i Vox a compte de les fórmules per acatar la Constitució. El tema no és nou. La polèmica es va iniciar durant la sessió constitutiva del 1989. Les critiques, aleshores, anaven dirigides als parlamentaris d’Herri Batasuna per la fórmula emprada. Sobre aquells fets, ja hi ha jurisprudència que els avala amb l’argument que forma part del dret de llibertat d’expressió que empara tots els ciutadans, tal com ahir recordava altre cop la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. El març del 1990, el Constitucional va acceptar el recurs d’HB i al juny va avalar la fórmula introduïda pel grup basc al·legant que en una societat democràtica “preval la llibertat d’expressió i no pas les creences d’altres èpoques”. Però el PP, Cs i Vox continuen, com ja van fer en la darrera sessió constitutiva, reclamant-ne la supressió per generar confusió, alterar l’ordre i incrementar la tensió, i, ara que hi penso, més que sorprendre’m, m’espanta.