Keep calm
Justícia i periodisme
La justícia de trinxera és tan nociva per als jutges com ho és el periodisme de trinxera per als periodistes
Els jutges ja són, amb permís d’advocats i procuradors, tan mal valorats o més que els periodistes, distinció que semblava difícil d’assolir no pas gaire temps enrere. Uns i altres hem fet prou mèrits per ocupar els primers llocs del rànquing de les professions més desprestigiades. Les raons que ens hi han portat són moltes, diverses i específiques de cada col·lectiu, però com a mínim n’hi ha una que ens agermana en el descrèdit: la justícia de trinxera és tan nociva per als jutges com ho és el periodisme de trinxera per als periodistes. I tant d’una cosa com de l’altra n’hi ha per donar i per vendre. Essencialment corporativistes, les organitzacions i els col·legis professionals neguen la major, fet que contribueix a ensorrar encara més la credibilitat de dos oficis que haurien de ser fonamentals per a la bona salut d’un estat que es proclama social i democràtic de dret. També passa en d’altres professions, és clar. Obro aquí un parèntesi per referir-me als polítics professionals. Amb espectacles tan lamentables com el que van fer abans-d’ahir alguns diputats de Ciutadans i de Vox al Congrés, arribant gairebé a les mans per ocupar una cadira –aquesta vegada en sentit literal–, deixen una altra noble activitat, la de la política, a l’altura del betum. O per sota, incapaços com han estat d’evitar que la ultradreta tingui una vicepresidència a la mesa. Tanco parèntesi. Parlava de justícia i de periodisme. És justícia de trinxera la que fa el Tribunal Suprem, l’Audiencia Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya quan posen el Codi Penal al servei de la unitat d’Espanya, com si fos aquest el bé suprem a protegir. És periodisme de trinxera el que fa cada dia la caverna mediàtica –i la que suposadament no és tan cavernícola– quan retorça els fets o directament n’inventa per criminalitzar l’independentisme al mateix temps que aplaudeix amb entusiasme la monarquia. Una justícia i un periodisme que reben premis de les més altes instàncies judicials i de mans del mateix Felip VI a costa del seu prestigi social.
